Llistat de punts

La gent té una visió plana, enganxada a terra, de dues dimensions. —Quan visquis vida sobrenatural obtindràs de Déu la tercera dimensió: l’altura, i, amb ella, el relleu, el pes i el volum.

Si perds el sentit sobrenatural de la vida, la teva caritat serà filantropia; la teva puresa, decència; la teva mortificació, curtesa; la teva deixuplina, fuet, i totes les teves obres, estèrils.

El silenci és com el porter de la vida interior.

Paradoxa: és més assequible ser sant que savi, però és més fàcil ser savi que sant.

Distreure’t. —¡Necessites distreure’t!..., obrint molt els ulls perquè hi entrin bé les imatges de les coses, o gairebé aclucant-los, per exigències de la teva miopia...

¡Tanca’ls del tot!: lliura’t a la vida interior, i veuràs, amb color i relleu insospitats, les meravelles d’un món millor, d’un món nou: i tractaràs Déu..., i coneixeràs la teva misèria..., i et deïficaràs... amb una deïficació que, en apropar-te al teu Pare, et farà més germà dels teus germans els homes.

Aspiració: que jo sigui bo, i tots els altres millors que jo.

La conversió és cosa d’un instant. —La santificació és obra de tota la vida.

No hi ha res més bo al món que estar en gràcia de Déu.

Puresa d’intenció. —La tindràs sempre si, sempre i en tot, només busques agradar a Déu.

Fica’t dins les ferides de Crist Crucificat. —Allí aprendràs a guardar els sentits, tindràs vida interior, i oferiràs al Pare de continu els dolors del Senyor i els de Maria, per pagar per les teves culpes i per totes les culpes dels homes.

La teva impaciència santa, per servir-lo, no desagrada a Déu. —Però serà estèril si no va acompanyada d’un efectiu millorament en la teva conducta diària.

Rectificar. —Cada dia una mica. —Aquesta és la teva tasca constant si de debò et vols fer sant.

¡Mira quines entranyes de misericòrdia té la justícia de Déu! —Perquè, en els judicis humans, es castiga qui confessa la culpa: i, en el diví, se’l perdona.

¡Beneït sigui el sant Sagrament de la Penitència!

Induimini Dominum Jesum Christum —revestiu-vos de nostre Senyor Jesucrist, deia sant Pau als Romans. —Al Sagrament de la Penitència és on tu i jo ens revestim de Jesucrist i dels seus mereixements.

¡La guerra! —La guerra té una finalitat sobrenatural —em dius— desconeguda del món: la guerra ha estat per a nosaltres...

—La guerra és l’obstacle màxim del camí fàcil. —Però haurem d’acabar estimant-la, com cal que el religiós estimi les seves deixuplines.

¡Poder del teu nom, Senyor! —Vaig encapçalar la meva carta, com tinc per costum: «Que Jesús te’m guardi».

—I m’escriuen: «El ¡Jesús te’m guardi! de la seva carta ja m’ha servit per sortir-me’n d’una de bona. Que Ell els guardi també a tots».

«Ja que el Senyor m’ajuda amb la seva acostumada generositat, miraré de correspondre amb un afinament de les meves maneres», em vas dir. —I jo no vaig haver d’afegir-hi res.

Et vaig escriure, i et deia: «Em repenjo en tu: ¡tu veuràs què fem...!». —¡Què havíem de fer, sinó buscar el suport de l’Altre!

Missioner. —Somies amb ser missioner. Tens vibracions com les de Xavier: i vols conquerir per a Crist un imperi. —¿El Japó, la Xina, l’Índia, Rússia..., els pobles freds del nord d’Europa, o Amèrica, o Àfrica, o Austràlia?

—Fomenta aquests incendis dins del teu cor, aquests delits d’ànimes. Però no m’oblidis que ets més missioner «obeint». Lluny geogràficament d’aquells camps d’apostolat, treballes «aquí» i «allà»: ¿no sents —¡com Xavier!— el braç cansat després d’administrar a tants el baptisme?

Em dius que sí, que vols. —Bé, però ¿vols com un avar vol el seu or, com una mare vol el seu fill, com un ambiciós vol els honors o com un pobrissó sensual el seu plaer?

—¿No? —Llavors no vols.

¡Quin afany que posen els homes en els seus assumptes terrenals!: il·lusions d’honors, ambició de riqueses, preocupacions de sensualitat. —Ells i elles, rics i pobres, vells i homes fets i joves i fins i tot infants: tots igual.

—Quan tu i jo posem el mateix afany en els assumptes de la nostra ànima tindrem una fe viva i operativa: i no hi haurà cap obstacle que no vencem en les nostres empreses d’apostolat.

Per a tu, que ets esportista, ¡quina raó més bona és aquesta de l’Apòstol!: Nescitis quod ii qui in stadio currunt omnes quidem currunt, sed unus accipit bravium? Sic currite ut comprehendatis. —¿Que no sabeu que dels que corren a l’estadi, encara que corrin tots, només un s’emporta el premi? Correu de tal manera que el guanyeu.

Recull-te. —Busca Déu dins teu i escolta’l.

Fomenta aquests pensaments nobles, aquests sants desigs incipients... —Una espurna pot fer que es cali una foguera.