Llistat de punts

«¡Influeix tant l’ambient!», m’has dit. —I t’he hagut de respondre: sens dubte. Per això la vostra formació ha de ser tal que porteu, amb naturalitat, el vostre propi ambient, per tal de donar «el vostre to» a la societat amb la qual convisqueu.

—I, llavors, si has agafat aquest esperit, estic segur que em diràs amb l’astorament dels primers deixebles quan contemplaven les primícies dels miracles que s’operaven per les seves mans en nom de Crist: «¡Influïm tant en l’ambient!».

¿Que en aquell ambient hi ha moltes ocasions d’esgarriar-se? —Bé. Però, ¿que no hi ha també Custodis?

Escolta: allà... ¿no n’hi haurà un... o dos, que ens entenguin bé?

¡Quines converses! ¡Quina baixesa i quin... fàstic! —I has de conviure amb ells, al despatx, a la universitat, al quiròfan..., al món.

Si els demanes per favor que callin, se te’n burlen. —Si fas mala cara, hi tornen. —Si te’n vas, continuen.

La solució és aquesta: primer, encomanar-los a Déu i reparar; tot seguit..., plantar cara com un home i fer servir «l’apostolat de la mala llengua». —Quan et vegi ja te’n diré a l’orella un repertori.

«La veritat és que no fa falta ser cap heroi —em confesses— per, sense rareses ni empegueïments de cap mena, saber-se aïllar com calgui segons cada cas... i perseverar». —I afegeixes: «Mentre compleixi les normes que em va donar, no m’inquieten els embolics i mistificacions de l’ambient: el que m’espantaria és que em fessin por aquestes petiteses.» —Magnífic.