Llistat de punts
No diguis: «És que soc així de mena..., són coses del meu caràcter». Són coses de la teva falta de caràcter: sigues home —esto vir.
Topes amb el geni d’aquell o de l’altre... Per força ha de ser així: no ets una moneda de cinc duros3 que agrada a tothom.
A més a més, sense aquestes topades que s’esdevenen tractant els altres, ¿com aniries perdent les punxes, arestes i cantells —imperfeccions, defectes— del teu geni fins a assolir la forma reglada, polida i fermament suau de la caritat, de la perfecció?
Si el teu caràcter i els caràcters dels qui conviuen amb tu fossin esdolceïts i tendres com merengues, no et santificaries pas.
Sigues ferm. —Sigues viril. —Sigues home. —I després... sigues àngel.
¿Serà veritat —no ho crec, no ho crec— que a la terra no hi ha homes, sinó ventres?
Si no ets senyor de tu mateix, encara que siguis poderós, em fa pena i riure el teu senyoratge.
No vulguis ser com aquell penell daurat del gran edifici: per més que brilli i per amunt que sigui, no compta gens per a la solidesa de l’obra.
—Tant de bo que siguis com un vell carreu ocult en els fonaments, sota terra, on no et vegi ningú: per tu no s’ensorrarà la casa.
«Una moneda de cinc duros», en l’època en què es va escriure aquest punt (1933), seria l’equivalent aproximat de trenta-tres euros actuals (2021). «Duro» era com s’anomenaven popularment les peces de cinc pessetes fins que aquesta moneda va desaparèixer. La «moneda de cinc duros» (vint-i-cinc pessetes) fa al·lusió a unes peces de plata d’aquest valor que es van encunyar els anys 1920.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/camino/5768/ (08/05/2024)