Llistat de punts

¡Tot sol! —No estàs sol. Et fem molta companyia de lluny. —A més a més..., establert en la teva ànima en gràcia, l’Esperit Sant —Déu amb tu— va donant to sobrenatural a tots els teus pensaments, desigs i obres.

Et vaig escriure, i et deia: «Em repenjo en tu: ¡tu veuràs què fem...!». —¡Què havíem de fer, sinó buscar el suport de l’Altre!

Missioner. —Somies amb ser missioner. Tens vibracions com les de Xavier: i vols conquerir per a Crist un imperi. —¿El Japó, la Xina, l’Índia, Rússia..., els pobles freds del nord d’Europa, o Amèrica, o Àfrica, o Austràlia?

—Fomenta aquests incendis dins del teu cor, aquests delits d’ànimes. Però no m’oblidis que ets més missioner «obeint». Lluny geogràficament d’aquells camps d’apostolat, treballes «aquí» i «allà»: ¿no sents —¡com Xavier!— el braç cansat després d’administrar a tants el baptisme?

Comunió dels Sants. —¿Com t’ho diria? —¿Saps el que són les transfusions de sang per al cos? Doncs així és si fa no fa la Comunió dels Sants per a l’ànima.

Fill: ¡que bé que vivies la Comunió dels Sants, quan m’escrivies: «Ahir vaig sentir que vostè pregava per mi»!

Un altre que en sap, d’aquesta «comunicació» de béns sobrenaturals, em diu: «La carta m’ha fet molt de bé: ¡es coneix que arriba amarada de les oracions de tots!... i jo necessito molt que preguin per mi».

Tindràs més facilitat per complir el teu deure si penses en l’ajuda que et donen els teus germans i en la que deixes de donar-los, si no ets fidel.

Les ànimes beneïdes del purgatori. —Per caritat, per justícia, i per un egoisme disculpable —¡poden tant davant Déu!— has de tenir-les molt en compte en els teus sacrificis i en la teva oració.

Tant de bo que, quan les anomenis, puguis dir: «les meves bones amigues les ànimes del purgatori...»

Si tens «vida d’infància», com que ets nen, has de ser espiritualment llaminer. —Recorda, com els de la teva edat, les coses bones que et guarda la teva Mare.

I això moltes vegades al dia. —És cosa de segons... Maria... Jesús... el Sagrari... la Comunió... l’Amor... el sofriment... les ànimes beneïdes del purgatori... els que batallen: el Papa, els sacerdots... els fidels... la teva ànima... les ànimes dels teus... els Àngels Custodis... els pecadors...

¡Si que et costa aquesta petita mortificació! —Lluites. —Sembla com si et diguessin: ¿Per què has de ser tan fidel al pla de vida, al rellotge? —Mira: ¿no has vist amb quina facilitat s’enganya les criaturetes? —No es volen prendre la medicina amargant, però... ¡apa! —els diuen—, aquesta culleradeta pel pare; aquesta altra per la iaia... I així, fins que s’han acabat tota la dosi.

Tu igual: un quart d’hora més de cilici per les ànimes del purgatori; cinc minuts més pels teus pares; cinc més pels teus germans d’apostolat... Fins que compleixis el temps que t’assenyala l’horari.

La mortificació feta d’aquesta manera, ¡quant val!