Llistat de punts

Aquestes paraules, que t’han ferit en l’oració, grava-les a la memòria i recita-les a poc a poc moltes vegades durant el dia.

M’has dit alguna vegada que sembles un rellotge desmarxat, que toca a destemps: estàs fred, sec i eixut a l’hora de l’oració; i, en canvi, quan menys t’ho esperaves, al carrer, en els afanys de cada dia, enmig de l’enrenou i l’aldarull de la ciutat, o en la quietud laboriosa del treball professional, t’has sorprès pregant... ¿A deshora? Bé; però no desaprofitis aquestes campanades del teu rellotge. —L’Esperit bufa allà on vol.

Front de Madrid. Una vintena d’oficials, en noble i alegre companyonia. Se sent una cançó, i després una altra i més.

Aquell tinentó del bigoti fosc només va sentir la primera:

Mig cor de l’estimada

jo no el voldria;

si el meu em demanaven,

tot el daria.

«¡Quina resistència a donar tot el cor!» —I l’oració brollà, en curs assossegat i ample.

Deia una ànima d’oració: que en les intencions Jesús sigui el nostre fi; en els afectes, el nostre Amor; en la paraula, el nostre assumpte; en les accions, el nostre model.

¿Has vist l’agraïment dels nens? —Imita’ls tot dient, com ells, a Jesús, davant les coses favorables i les adverses: «¡Que bo que ets! ¡Que bo!...»

Aquesta frase, ben fonda, és camí d’infància que et portarà a la pau, amb pes i mesura de rialles i plors, i sense pes ni mesura d’Amor.