Llistat de punts

És com si el teu Àngel et digués: ¡tens el cor ple de tanta afecció humana!... —I després: ¿això vols que custodiï, el teu Custodi?

Que tinguis confiança amb el teu Àngel Custodi. —Tracta’l com a un amic entranyable —ho és— i ell sabrà fer-te mil serveis en els afers ordinaris de cada dia.

Guanya’t l’Àngel Custodi d’aquell a qui vulguis portar al teu apostolat. —És sempre un gran «còmplice».

Si tinguessis present el teu Àngel i els Custodis dels altres evitaries moltes ximpleries que s’escolen en la conversa.

T’admires perquè el teu Àngel Custodi t’ha fet serveis patents. —I no te n’hauries d’admirar: per això l’ha posat el Senyor al teu costat.

¿Que en aquell ambient hi ha moltes ocasions d’esgarriar-se? —Bé. Però, ¿que no hi ha també Custodis?

Recorre al teu Custodi, a l’hora de la prova, i t’empararà contra el dimoni i et portarà santes inspiracions.

De bon grat devien fer el seu ofici els sants Àngels Custodis amb aquella ànima que els deia: «Àngels sants, jo us invoco, com l’Esposa del Càntic dels Càntics, ut nuntietis ei quia amore langueo —perquè li digueu que em moro d’Amor».

Sé que et dono una alegria copiant-te aquesta oració als sants Àngels Custodis dels nostres sagraris:

Oh Esperits Angèlics que custodieu els nostres tabernacles, on reposa el tresor adorable de la sagrada Eucaristia, defenseu-lo de les profanacions i conserveu-lo per al nostre amor.

Beu a la font clara del «Fets dels apòstols»: al capítol XII, Pere, per ministeri d’Àngels alliberat de la presó, fa cap a casa de la mare de Marc. —No es volen creure la minyoneta, que assegura que Pere és a la porta. Angelus ejus est! —«deu ser el seu Àngel!», deien.

—Mira amb quina confiança els primers cristians tractaven els seus Custodis.

—¿I tu?

De l’«apostolat epistolar» me’n fas un bon panegíric. —Escrius: «No sé com esborrallar paper parlant de coses que puguin ser útils a qui rep la carta. Tan bon punt començo, li dic al meu Custodi que si escric és a fi que serveixi d’alguna cosa. I, encara que no digui més que bajanades, ningú no em pot treure —ni treure-li— l’estona que he passat demanant allò que sé que més necessita l’ànima a qui va adreçada la carta».