Llistat de punts

Supera’t davant els obstacles. —La gràcia del Senyor no et mancarà pas: Inter medium montium pertransibunt aquae! —¡passaràs a través de les muntanyes!

¿Què hi fa que de moment hagis de retallar la teva activitat, si després, com la molla que ha estat comprimida, arribaràs incomparablement més lluny que mai no havies somiat?

¿No pressents que t’espera més pau i més unió quan hagis correspost a aquesta gràcia extraordinària que et demana un total deseiximent?

—Lluita per Ell, per fer-lo content: però enforteix l’esperança.

¡Anima’t! Tu... pots. —¿Veus el que va fer la gràcia de Déu amb aquell Pere dormilega, negador i covard..., amb aquell Pau perseguidor, odiador i pertinaç?

Aquesta trepidació del teu esperit, la temptació, que t’envolta, és com una bena davant els ulls de la teva ànima.

Estàs a les fosques. —No t’entossudeixis a anar sol, perquè, sol, cauràs. —Ves al teu Director —al teu superior— i ell farà que sentis aquelles paraules de Rafael Arcàngel a Tobies:

Forti animo esto, in proximo est ut a Deo cureris. —Coratge, que ben aviat et guarirà Déu. —Sigues obedient, i cauran les escames, et caurà la bena dels ulls, i Déu t’omplirà de gràcia i de pau.

L’enemic actua gairebé sempre així amb les ànimes que l’han de resistir: hipòcritament, suaument: motius... ¡espirituals!: no cridar l’atenció... —I després, quan sembla que ja no hi ha remei (n’hi ha), descaradament..., per si aconsegueix una desesperació com la de Judes, sense penediment.

En perdre aquells consols humans t’has quedat amb una sensació de soledat, com penjat d’un filet sobre el buit de negre abisme. —I el teu clam, els teus crits d’auxili, sembla que no els escolta ningú.

Ben guanyada tens aquesta desemparança. —Sigues humil, no et busquis a tu, ni busquis la teva comoditat: estima la Creu —suportar-la és poc— i el Senyor escoltarà la teva oració. —I s’apaivagaran els teus sentits. —I el teu cor es tornarà a tancar. —I tindràs pau.

En carn viva. —Així, et trobes. Tot et fa patir en les potències i en els sentits. I tot t’és temptació...

Sigues humil —hi insisteixo—: veuràs com ben aviat et trauran d’aquest estat: i el dolor es tornarà joia: i la temptació, segura fermesa.

Però, mentrestant, revifa la fe; omple’t d’esperança; i fes actes continus d’Amor, encara que et pensis que només són de boca.