Llistat de punts

No siguis tan cec o tan descurat que deixis de ficar-te dins de cada Sagrari quan vegis els murs o les torres de les cases del Senyor. —Ell t’hi espera.

No siguis tan cec o tan descurat que deixis de dir a Maria Immaculada ni que sigui una jaculatòria quan passis prop dels llocs on saps que ofenen Crist.

¿No et poses content si has descobert en el teu camí habitual pels carrers de la ciutat ¡un altre Sagrari!?

És veritat que al nostre Sagrari li dic sempre Betània... —Fes-te amic dels amics del Mestre: Llàtzer, Marta, Maria. —I després ja no em demanaràs per què li dic Betània al nostre Sagrari.

No parlis malament del teu germà, ni que tinguis prou motius i de sobres. —Ves primer al Sagrari, i després ves al Sacerdot, el teu pare, i desfoga també la teva pena amb ell.

—I amb ningú més.

Quan t’acostes al Sagrari, pensa que ¡Ell!... t’espera des de fa vint segles.

Aquí el tens: és Rei de reis, i Senyor de senyors. —Està amagat dins el Pa.

Es va humiliar fins a aquest extrem per amor teu.

¡Quina font de gràcies que és la Comunió espiritual! —Practica-la sovint i tindràs més presència de Déu i més unió amb Ell en les obres.

No deixis la Visita al Santíssim. —Després de l’oració vocal que acostumis a dir, explica-li a Jesús, realment present al Sagrari, les preocupacions de la jornada. —I tindràs llums i ànims per a la teva vida de cristià.

Sé que et dono una alegria copiant-te aquesta oració als sants Àngels Custodis dels nostres sagraris:

Oh Esperits Angèlics que custodieu els nostres tabernacles, on reposa el tresor adorable de la sagrada Eucaristia, defenseu-lo de les profanacions i conserveu-lo per al nostre amor.

Nen: no perdis el teu amorós costum d’«assaltar» sagraris.

¿Que a l’hora de donar gràcies després de la Comunió la primera cosa que et ve als llavis, sense remei, és la petició...: Jesús, dona’m això: Jesús, aquesta ànima: Jesús, aquella empresa?

No et preocupis ni et forcis: ¿que no veus com, essent el pare bo i el fill un nen senzill i espavilat, el menut fica les mans a la butxaca del seu pare, buscant-hi llaminadures, abans de fer-li el petó de benvinguda? —I doncs...

Si tens «vida d’infància», com que ets nen, has de ser espiritualment llaminer. —Recorda, com els de la teva edat, les coses bones que et guarda la teva Mare.

I això moltes vegades al dia. —És cosa de segons... Maria... Jesús... el Sagrari... la Comunió... l’Amor... el sofriment... les ànimes beneïdes del purgatori... els que batallen: el Papa, els sacerdots... els fidels... la teva ànima... les ànimes dels teus... els Àngels Custodis... els pecadors...