Llistat de punts

Bo és que serveixis Déu com un fill, sense paga, generosament... —Però no et preocupis si algun cop penses en el premi.

No tinguis por de la mort. —Accepta-la des d’ara, generosament..., quan Déu vulgui..., com Déu vulgui..., on Déu vulgui. —No ho dubtis: vindrà en el temps, en el lloc i de la manera que més convingui..., enviada pel teu Pare-Déu. —¡Benvinguda sigui la nostra germana la mort!

¿No et brilla dins l’ànima el desig que el teu Pare-Déu es posi content quan t’hagi de jutjar?

Els nens no tenen res de propi, tot és dels seus pares..., i el teu Pare sap sempre molt bé com governa el patrimoni.

Que les teves faltes i imperfeccions, i fins i tot les teves caigudes greus, no t’apartin de Déu. —El nen feble, si és discret, procura estar a prop del seu pare.

No t’amoïnis, si t’enfades, quan fas aquestes petites coses que Ell et demana. —Ja arribaràs a somriure...

¿No veus amb quines poques ganes el nen senzill dona al seu pare, que el prova, la llaminadura que tenia a les mans?... Però, la hi dona: ha vençut l’amor.

Estàs ple de misèries. —Cada dia les veus més clares. —Però que no t’espantin. —Ell sap prou bé que no pots donar més fruit.

Les teves caigudes involuntàries —caigudes de nen— fan que el teu Pare-Déu tingui més cura de tu i que la teva Mare Maria no et deixi anar de la seva mà amorosa; aprofita-te’n, i, quan t’aixequi el Senyor cada dia de terra, abraça’l amb totes les forces, i posa el cap miserable sobre el seu pit obert, perquè acabin de tornar-te boig els batecs del seu Cor amabilíssim.

Quan una ànima de nen fa present al Senyor els seus desigs d’indult, ha d’estar segura que ben aviat veurà complerts aquests desigs: Jesús li arrencarà de l’ànima la cua immunda, que arrossega per les seves misèries passades; li traurà el pes mort, resta de totes les impureses, que el fa anar arrapat a terra; llençarà lluny del nen tot el llast terrenal del seu cor perquè pugi fins a la Majestat de Déu, a fondre’s en la flamarada viva d’Amor, que és Ell.

¡Quina cosa més bona que és ser nen! —Quan un home sol·licita un favor, ha d’acompanyar la sol·licitud amb el seu full de mèrits.

Quan qui demana és una criatureta —ja que els nens no en tenen, de mèrits—, n’hi ha prou que digui: soc fill d’en Tal.

¡Ah, Senyor! —digues-li-ho ¡amb tota l’ànima!—, jo soc... ¡fill de Déu!

¿Has vist l’agraïment dels nens? —Imita’ls tot dient, com ells, a Jesús, davant les coses favorables i les adverses: «¡Que bo que ets! ¡Que bo!...»

Aquesta frase, ben fonda, és camí d’infància que et portarà a la pau, amb pes i mesura de rialles i plors, i sense pes ni mesura d’Amor.