Llistat de punts

Egoista. —Tu, sempre a «la teva». —Sembles incapaç de sentir la fraternitat de Crist: en els altres, no hi veus germans; hi veus esglaons.

Veig venir el teu fracàs absolut. —I quan estiguis enfonsat voldràs que visquin amb tu la caritat que ara tu no vols viure.

Tu no seràs cabdill si en la massa veus només l’escambell per enlairar-te. —Tu seràs cabdill si tens l’ambició de salvar totes les ànimes.

No pots viure d’esquena a la multitud: cal que tinguis ànsies de fer-la feliç.

Esforça’t, si cal, a perdonar sempre els qui t’ofenguin, des del primer instant, perquè, per gran que sigui el perjudici o l’ofensa que et facin, més t’ha perdonat Déu a tu.

Usualment, la gent és molt poc generosa amb els seus diners —m’escrius—. Conversa, entusiasmes sorollosos, promeses, plans. —A l’hora del sacrifici són pocs els qui «hi posen l’espatlla». I, si donen, ha de ser amb un esbarjo entremig —ball, tómbola, cinema, vetllada—, o anunci i llista de donatius a la premsa.

—Trista és l’escena, però té excepcions: sigues tu també dels qui no deixen que la mà esquerra, quan fan una almoina, sàpiga el que fa la dreta.

Ets excessivament candorós. —¡Que són pocs els que practiquen la caritat! —Que tenir caritat no és pas donar roba vella o moneda petita...

—I m’expliques el teu cas i el teu desencís.

—Només se m’acut això: posem-nos tu i jo a donar i a donar-nos sense garreperia. I evitarem que els qui ens tractin tinguin la teva trista experiència.

Ves a l’apostolat a donar-ho tot, i no a buscar res de terrenal.