Llistat de punts

M’agrada que visquis aquesta «reparació ambiciosa»: ¡el món!, m’has dit. —Bé, però, primer de tot, els de la teva família sobrenatural i de sang, els del país que és la nostra Pàtria.

Ser «catòlic» és estimar la Pàtria, sense cedir a ningú ser millor en aquest amor. I, alhora, tenir com a meus els afanys nobles de tots els països. ¡Quantes glòries de França són glòries meves! I, igualment, molts motius d’orgull d’alemanys, d’italians, d’anglesos..., d’americans i asiàtics i africans són també el meu orgull.

—¡Catòlic!: cor ample, esperit obert.

Continua amb l’acompliment exacte de les obligacions d’ara. —Aquest treball —humil, monòton, menut— és oració palesada en obres que et disposa a rebre la gràcia de l’altre quefer —gran, ample i fondo— amb què somies.

Nen audaç, crida: ¡Quin amor el de Teresa! —¡Quin zel el de Xavier! —¡Quin home més admirable sant Pau! —¡Ah, Jesús, doncs jo... t’estimo més que Pau, Xavier i Teresa!

M’escrius: «El desig tan gran que tots tenim perquè això marxi i es dilati sembla que es convertirà en impaciència. ¿Quan és que salta, que esclata..., quan veurem nostre el món?».

I afegeixes: «El desig no serà inútil si el desfoguem coaccionant, importunant el Senyor: llavors tindrem un temps formidablement guanyat».

M’explico que pateixis quan enmig de la teva forçada inactivitat penses en la feina que hi ha per fer. —El cor no et cap dins el planeta, i s’ha d’emmotllar... a una tasca oficial minúscula.

Però, ¿per a quan deixem el Fiat?...