Llistat de punts

No et domines, no ets mortificat, perquè estàs ple de supèrbia. —¿Que duus una vida penitent? No oblidis que la supèrbia és compatible amb la penitència... —Més raons: la teva pena, després de la caiguda, després de les teves faltes de generositat, ¿és penediment o és enrabiada de veure’t tan petit i sense forces? —¡Que lluny estàs de Jesús, si no ets humil..., per més que les teves deixuplines floreixin cada dia roses noves!

Tristesa, aclaparament. No em sorprèn: és la nuvolada de pols que va aixecar la teva caiguda. Però, ¡prou!: ¿és que potser el vent de la gràcia no es va endur lluny aquell núvol?

I després, la teva tristesa —si no la rebutges— bé podria ser l’embolcall de la supèrbia—. ¿És que et creies perfecte i impecable?

Et prohibeixo que hi pensis més. —En canvi, beneeix Déu, que t’ha retornat la vida a l’ànima.

No pensis més en la teva caiguda. —Aquest pensament, a més de ser una llosa que et cobreix i t’aclapara, serà fàcilment ocasió de pròximes temptacions. —Crist et va perdonar: oblida’t de l’home vell.

No et descoratgis. —T’he vist lluitar...: la teva derrota d’avui és entrenament per a la victòria definitiva.

T’has portat bé... tot i haver-te enfonsat fins tan avall. —T’has portat bé, perquè et vas humiliar, perquè has rectificat, perquè t’has omplert d’esperança, i l’esperança t’ha portat novament cap a l’Amor. —No posis aquesta cara de babau astorat: ¡t’has portat bé! —T’has alçat de terra: Surge, ha ressonat de nou la veu poderosa, et ambula!: ara, ¡a treballar!

Combrega. —No és falta de respecte. —Combrega avui justament, quan acabes de sortir d’aquell parany.

—¿T’oblides que Jesús va dir: no cal el metge als que estan bons, sinó als malalts?

Una altra caiguda... i ¡quina caiguda!... ¿Desesperar-te? No: humiliar-te i recórrer, per Maria, la teva Mare, a l’Amor Misericordiós de Jesús. —Un miserere i ¡amunt el cor! —A començar de nou.

¡Molt fonda és la teva caiguda! —Comença els fonaments des d’allà baix. —Sigues humil. Cor contritum et humiliatum, Deus, non despicies. —No rebutjarà Déu un cor contrit i humiliat.

No et desesperis mai. Mort i corromput era Llàtzer: Iam foetet, quatriduanus est enim —ja put, perquè fa quatre dies que és enterrat, diu Marta a Jesús.

Si escoltes la inspiració de Déu i la segueixes —Lazare, veni foras! —¡Llàtzer, surt a fora!—, tornaràs a la Vida.

Nen, ofereix-li cada dia... fins les teves fragilitats.

No vulguis ser gran. —Nen, sempre nen, encara que et moris de vell. —Quan un nen ensopega i cau, no se’n sorprèn ningú...: el seu pare s’apressa a aixecar-lo.

Quan qui ensopega i cau és gran, el primer moviment és de riure. —A vegades, passat aquest primer impuls, el ridícul dona lloc a la pietat. —Però els grans s’han d’aixecar sols.

La teva trista experiència quotidiana està plena d’ensopegades i caigudes. ¿On aniries a parar si no fossis cada vegada més nen?

No vulguis ser gran. —Nen, i que, quan ensopeguis, t’aixequi la mà del teu Pare-Déu.