Llistat de punts

Posa l’excusa amable que la caritat cristiana i el tracte social demanen. —I després, ¡tira endavant!, amb sant desvergonyiment, sense aturar-te fins que pugis del tot la costa del compliment del deure.

Aquests són els fruits saborosos de l’ànima mortificada: comprensió i transigència amb les misèries dels altres; intransigència amb les pròpies.

La caritat de Jesucrist et portarà a moltes concessions... nobilíssimes. —I la caritat de Jesucrist et portarà a moltes intransigències..., nobilíssimes també.

No facis crítica negativa: quan no puguis lloar, calla.

No vulguem jutjar. —Cadascú veu les coses des del seu punt de vista... i amb l’enteniment ben limitat gairebé sempre, i foscos o emboirats amb tenebres d’apassionament els ulls, moltes vegades.

A més, com la d’aquells pintors modernistes, la visió de certes persones és tan subjectiva i tan malaltissa, que tracen uns trets arbitraris assegurant-nos que són el nostre retrat, la nostra conducta...

¡Que poc que valen els judicis dels homes! —No jutgeu sense passar el vostre judici pel sedàs de l’oració.

No jutgeu sense escoltar les dues bandes. —Molt fàcilment, fins i tot les persones que es tenen per piadoses, s’obliden d’aquesta norma de prudència elemental.

Més que a «donar», la caritat consisteix a «comprendre». —Per això, busca una excusa per al teu proïsme —sempre n’hi ha—, si tens el deure de jutjar.