Llistat de punts

A l’hora de la temptació pensa en l’Amor que t’espera al cel: fomenta la virtut de l’esperança, que no és pas falta de generositat.

Beguem fins a la darrera gota del calze del dolor en la pobra vida present. —¿Què importa patir deu anys, vint, cinquanta..., si després és el cel per sempre, per sempre... per sempre?

—I, sobretot —més que la raó esmentada, propter retributionem—, ¿què importa patir si es pateix per consolar, per fer content Déu nostre Senyor, amb esperit de reparació, unit a Ell en la seva Creu, en una paraula: si es pateix per Amor?...

Si l’Amor, fins i tot l’amor humà, ens dona tants consols aquí baix, ¿què serà l’Amor en el cel?

Fes-ho tot amb desinterès, per pur Amor, com si no hi hagués ni premi ni càstig. —Però fomenta dins el cor la gloriosa esperança del cel.

¿No has sentit amb quin to de tristesa es lamenten els mundans perquè «cada dia que passa és morir una mica»?

Doncs, jo et dic: alegra’t, ànima d’apòstol, perquè cada dia que passa t’acosta a la Vida.

Als «altres», la mort els atura i els esglaia. —A nosaltres, la mort —la Vida— ens anima i ens empeny.

Per a ells és la fi: per a nosaltres, el començament.

Anima’t. —¿No saps que sant Pau diu als de Corint que «cadascú rebrà el seu propi jornal, a mesura del seu treball»?