Llistat de punts

Gravetat. —Deixa aquests bellugueigs i aquestes falagueries de doneta o de vailet. —Que el teu posat reflecteixi la pau i l’ordre del teu esperit.

Voluntat. Es una característica molt important. No menyspreïs les coses petites, perquè en l’exercici constant de negar i negar-te en aquestes coses —que no són mai futileses, ni banalitats— enfortiràs, virilitzaràs, amb la gràcia de Déu, la teva voluntat, per tal de ser molt senyor de tu mateix, primer de tot. I després, guia, cap, ¡cabdill!... que obliguis, que empenyis, que arrosseguis, amb el teu exemple i amb la teva paraula i amb la teva ciència i amb el teu imperi.

Sigues ferm. —Sigues viril. —Sigues home. —I després... sigues àngel.

Cal una croada de virilitat i de puresa que contraresti i anul·li la tasca salvatge dels qui creuen que l’home és una bèstia.

—I aquesta croada és obra vostra.

M’escrivies, metge apòstol: «Tots sabem per experiència que podem ser castos, vivint amb vigilància, freqüentant els sagraments i apagant les primeres espurnes de la passió sense deixar que es cali la foguera. I justament entre els castos es troben els homes més íntegres, per tots els aspectes. I entre els luxuriosos dominen els tímids, egoistes, falsaris i cruels, que són característiques de poca virilitat».

Allà on no hi ha mortificació, no hi ha virtut.

No n’hi ha prou que siguis savi, a més de bon cristià. —Si no corregeixes les maneres brusques del teu caràcter, si fas incompatibles el teu zel i la teva ciència amb la bona educació, no entenc que puguis ser sant. —I, si ets savi, encara que ho siguis, hauries d’estar fermat en una menjadora, com un mul.

La vianda més delicada i escollida, si se la menja un porc (que així se’n diu, sense perdó) es converteix, a tot estirar, ¡en carn de porc!

Siguem àngels, per dignificar les idees, en assimilar-les. —Si més no, siguem homes: per convertir els aliments, almenys, en músculs nobles i bells, o potser en cervell poderós... capaç d’entendre i adorar Déu.

—Però... ¡no siguem bèsties, com tants i tants!

No ens pensem que servirà de res la nostra aparent virtut de sants, si no va unida a les virtuts corrents del cristià.

—Això seria com guarnir-se amb joies esplèndides sobre la roba interior.

Que la teva virtut no sigui una virtut sonora.

L’amor a la nostra Mare serà una alenada que encengui amb flama viva les brases de virtuts que estan ocultes sota el caliu de la teva tebiesa.

Discreció, virtut de pocs. —¿Qui va calumniar la dona dient que la discreció no és virtut de dones?

—¡Quants homes, ben barbats, n’haurien d’aprendre!