Llistat de punts

Aquests són els fruits saborosos de l’ànima mortificada: comprensió i transigència amb les misèries dels altres; intransigència amb les pròpies.

La caritat de Jesucrist et portarà a moltes concessions... nobilíssimes. —I la caritat de Jesucrist et portarà a moltes intransigències..., nobilíssimes també.

Sigues intransigent en la doctrina i en la conducta. —Però sigues tou en la forma. —Maça d’acer poderosa, embolicada amb funda encoixinada.

—Sigues intransigent, però no siguis cabut.

No vulguem jutjar. —Cadascú veu les coses des del seu punt de vista... i amb l’enteniment ben limitat gairebé sempre, i foscos o emboirats amb tenebres d’apassionament els ulls, moltes vegades.

A més, com la d’aquells pintors modernistes, la visió de certes persones és tan subjectiva i tan malaltissa, que tracen uns trets arbitraris assegurant-nos que són el nostre retrat, la nostra conducta...

¡Que poc que valen els judicis dels homes! —No jutgeu sense passar el vostre judici pel sedàs de l’oració.

Esforça’t, si cal, a perdonar sempre els qui t’ofenguin, des del primer instant, perquè, per gran que sigui el perjudici o l’ofensa que et facin, més t’ha perdonat Déu a tu.

No jutgeu sense escoltar les dues bandes. —Molt fàcilment, fins i tot les persones que es tenen per piadoses, s’obliden d’aquesta norma de prudència elemental.

¿Saps el mal que pots fer llançant lluny una pedra si tens els ulls embenats?

—Tampoc saps el perjudici que pots produir, de vegades greu, en llançar frases de murmuració, que et semblen molt lleus, perquè tens els ulls embenats per la desaprensió o per l’apassionament.

Fer crítica, destruir, no és difícil: l’últim manobre sap enfonsar l’eina en la pedra noble i bella d’una catedral.

—Construir: aquesta és la feina que demana mestres.

¿Qui ets tu per jutjar l’encert del superior? —¿No veus que ell té més elements de judici que tu; més experiència; més rectes, savis i desapassionats consellers; i, sobretot, més gràcia, una gràcia especial, gràcia d’estat, que és llum i ajuda poderosa de Déu?

Més que a «donar», la caritat consisteix a «comprendre». —Per això, busca una excusa per al teu proïsme —sempre n’hi ha—, si tens el deure de jutjar.

Alegra’t, si veus que altres treballen en bons apostolats. —I demana, per a ells, gràcia de Déu abundant i correspondència a aquesta gràcia.

Després, tu, al teu camí: convençut que no en tens cap altre.

És mal esperit el teu si et dol que altres treballin per Crist sense comptar amb la teva feina. —Recorda’t d’aquest passatge de sant Marc: «Mestre: n’hem vist un que anava llençant dimonis en el teu nom, que no és de la nostra companyia, i li ho hem prohibit. No hi ha motiu per prohibir-li-ho, respongué Jesús, perquè ningú que faci miracles en el meu nom podrà malparlar després de mi. Que qui no és contrari vostre, és del vostre partit».