Llistat de punts

Jesús ha dit que no al dimoni, al príncep de les tenebres. I de seguida es manifesta la llum. El diable llavors el deixà i hi anaren els àngels i el servien.³² Jesús ha suportat la prova. Una prova real, perquè, comenta sant Ambròs, no obrà com a Déu usant del seu poder (de què, si no, ens hauria servit el seu exemple?) sinó que, com a home, es va servir dels auxilis que té en comú amb nosaltres.³³

El dimoni, amb una intenció torçada, ha citat l’Antic Testament: Déu enviarà els seus àngels perquè guardin el just en tots els seus camins.³⁴ Però Jesús, refusant de temptar el seu Pare, torna a aquest passatge bíblic el seu sentit veritable. I com a premi a la seva fidelitat, un cop arribada l’hora, es presenten els missatgers de Déu Pare per a servir-lo.

Val la pena de considerar el mètode que Satanàs ha utilitzat amb Jesucrist Senyor Nostre: argumenta amb textos dels llibres sagrats, retorçant, desfigurant-ne el sentit de forma blasfema. Jesús no es deixa enganyar: el Verb fet carn coneix bé la Paraula divina, escrita per a la salvació dels homes i no per a confusió i condemna. Qui està unit a Jesucrist per l’Amor, podem concloure, no es deixarà enganyar mai per un maneig fraudulent de l’Escriptura Santa, ja que sap que és una cosa típica del diable tractar de confondre la consciència cristiana, discorrent de forma enganyívola amb els mateixos termes emprats per l’eterna Saviesa, intentant de fer ―de la llum― tenebres.

Contemplem una mica aquesta intervenció dels àngels en la vida de Jesús, perquè així entendrem millor el seu paper ―la missió angèlica― en tota vida humana. La tradició cristiana descriu els Àngels de la Guarda com uns grans amics, posats per Déu al costat de cada home, perquè l’acompanyin en els seus camins. I per això ens invita a tractar-los, a acudir-hi.

L’Església, en fer-nos meditar aquests passatges de la vida de Crist, ens recorda que en el temps de Quaresma, durant el qual ens reconeixem pecadors, plens de misèries, necessitats de purificació, també hi cap l’alegria. Perquè la Quaresma és alhora temps de fortalesa i de goig: hem d’encoratjar-nos ja que la gràcia del Senyor no ens mancarà, perquè Déu estarà sempre al costat nostre i enviarà als seus Àngels per tal que siguin els nostres companys de viatge, els nostres prudents consellers al llarg del camí, els nostres col·laboradors en totes les nostres empreses. In manibus portabunt te, ne forte offendas ad lapidem pedem tuum,³⁵ continua el salm: els Àngels et duran amb les seves mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb cap pedra.

Cal saber tractar els Àngels. Acudir-hi ara, dir al teu Àngel de la Guarda que aquestes aigües sobrenaturals de la Quaresma no han lliscat per damunt la teva ànima, sinó que han penetrat fins al fons de tot, puix que tens el cor penedit. Demana’ls de portar al Senyor aquesta bona voluntat, que la gràcia ha fet germinar de la nostra misèria, com un lliri que ha nascut al femer. Sancti Angeli, Custodis nostri: defendite nos in proelio, ut non pereamus in tremendo iudicio.³⁶ Sants Àngels Custodis: defenseu-nos en la batalla, per tal que no deperim en el tremend judici.

Àngels de Déu

Ego cogito cogitationes pacis et non afflictionis,⁵⁶ jo penso pensaments de pau i no de tristesa, diu el Senyor. Siguem homes de pau, homes de justícia, faedors del bé, i el Senyor no serà per a nosaltres un Jutge, sinó amic, germà, Amor.

Que en aquest trescar ―alegre!― per la terra ens acompanyin els àngels de Déu. Abans del naixement del nostre Redemptor, escriu Sant Gregori el Gran, nosaltres havíem perdut l’amistat dels àngels. La culpa original i els nostres pecats quotidians ens havien allunyat de llur puresa lluminosa... Però des del moment que hem reconegut el nostre Rei, els àngels ens han reconegut com conciutadans.

I com que el Rei del Cel ha volgut prendre la nostra carn terrenal, els àngels ja no s’allunyen de la nostra misèria. No gosen considerar inferior a la seva aquesta naturalesa que adoren, en veure-la enaltida, per damunt d’ells, en la persona del Rei del Cel; i ja no tenen cap inconvenient a considerar l’home com un company.⁵⁷

Maria, la Mare Santa del nostre Rei, la Reina del nostre cor, té cura de nosaltres com només Ella ho sap fer. Mare compassiva, tron de la gràcia: us demanem que sapigueu compondre en la nostra vida i en la vida dels qui ens volten, vers a vers, el poema senzill de la caritat quasi fluvium pacis,⁵⁸ com un riu de pau. Per què Vós sou el mar de misericòrdia inesgotable: tots els rius corren al mar i el mar no s’omple.⁵⁹