Llistat de punts

Amb la gràcia de Déu, tu has d'escometre i realitzar l’impossible…, perquè el que és possible ho fa qualsevol.

Aparta de tu aquesta prudència humana que et fa tan caut, perdona’m!, tan covard.

—¡No siguem persones de via estreta, homes o dones menors d'edat, curts de vista, sense horitzó sobrenatural…! ¿Per ventura treballem per a nosaltres? No!

Doncs, aleshores, diguem sense por: Jesús de la meva ànima, treballem per a Tu, i… ¿ens negaràs els mitjans materials? Prou bé saps com en som, de mesquins; tanmateix, jo no em comportaria així amb un criat que em servís…

Per això, esperem, estem segurs que ens donaràs el que ens cal per a servir-te.

La solució és estimar. Sant Joan Apòstol escriu uns mots que a mi em colpeixen molt: qui autem timet, non est perfectus in caritate. Jo ho tradueixo així, gairebé al peu de la lletra: qui té por, no sap estimar.

—Doncs tu, que tens amor i saps estimar, ¡no pots tenir por de res! —Endavant!

Jesús ha mort. És un cadàver. Aquelles dones santes no esperaven res. Havien vist com l'havien maltractat i com l'havien crucificat: ¡que present que tenien la violència d'aquella Passió soferta!

Sabien també que els soldats vigilaven l'indret, sabien que el sepulcre era completament tancat: qui ens treurà la pedra de l'entrada?, es demanaven, perquè era una llosa enorme. No obstant això…, malgrat tot, elles hi acuden per estar amb Ell.

Mira, les dificultats —grans i petites— es veuen de seguida…, però, si hi ha amor, hom no s'adona d'aquells obstacles, i actua amb audàcia, amb decisió, amb valentia: ¿no has de confessar que tens vergonya quan contemples l'empenta, la intrepidesa i la valentia d'aquestes dones?

Fomenta les teves qualitats nobles, humanes. Poden ser el començament de l'edifici de la teva santificació. Alhora, recorda que —com ja t'he dit en una altra ocasió— en el servei de Déu s'ha de cremar tot, fins el «què diran», fins allò que en diuen reputació, si cal.

Amb sentit de profunda humilitat —forts en el nom del nostre Déu i no, com diu el Salm, «en els recursos dels nostres carros de combat i dels nostres cavalls»—, hem de procurar, sense respectes humans, que no hi hagi racons de la societat on no es conegui Crist.

Defensa la veritat, amb caritat i amb fermesa, quan es tracta de les coses de Déu. Practica el sant desvergonyiment de denunciar els errors, que de vegades són petites insídies; d'altres, odioses raons o descarades ignoràncies; i, ordinàriament, manifestació de la impotència dels homes, que no poden tolerar la fecunditat de la paraula de Déu.