Llistat de punts

Si ets bon fill de Déu, de la mateixa manera que al nen petit li cal la presència dels seus pares en llevar-se i en anar-se'n al llit, el teu primer i el teu últim pensament de cada dia seran per a Ell.

Amb la teva vida de pietat, aprendràs a practicar les virtuts pròpies de la teva condició de fill de Déu, de cristià.

—I juntament amb aquestes virtuts, adquiriràs tota aquella gamma de valors espirituals, que semblen petits i són grans; pedres precioses que brillen, que hem de recollir pel camí, per tal de portar-les als peus del Tron de Déu, en servei dels homes: la senzillesa, l'alegria, la lleialtat, la pau, les menudes renúncies, els serveis que passen desapercebuts, el fidel compliment del deure, l'amabilitat…

Tot ho refereixo a Tu, Déu meu. Sense Tu —que ets el meu Pare—, ¿què seria de mi?

El sistema, el mètode, el procediment, l'única manera que tinguem vida —abundant i fecunda en fruits sobrenaturals— és seguir el consell de l'Esperit Sant, que ens arriba a través dels Fets dels Apòstols: omnes erant perseverantes unanimiter in oratione —tots perseveraven unànimement en l'oració.

—Sense oració, res!

L’oració és l'arma més poderosa del cristià. L'oració ens fa eficaços. L'oració ens fa feliços. L'oració ens proporciona tota la força necessària, per complir els mandats de Déu.

—Sí!, tota la teva vida pot ser i ha de ser oració.

L'esperit d'oració que anima la vida entera de Jesucrist entre els homes, ens ensenya que totes les obres —grans i petites— han d'anar precedides, acompanyades i seguides d'oració.

En cada jornada, fes tot el que puguis per conèixer Déu, per «tractar-lo», per enamorar-te més a cada instant, i no pensar més que en el seu Amor i en la seva glòria.

Acompliràs aquest pla, fill, si no deixes, per res! els teus temps d'oració, la teva presència de Déu (amb jaculatòries i comunions espirituals, per encendre't), la teva Santa Missa pausada, el teu treball ben acabat per Ell.

Mai no compartiré l'opinió —encara que la respecto— dels qui separen l'oració de la vida activa, com si fossin incompatibles.

Els fills de Déu hem de ser contemplatius: persones que, enmig del brogit de la multitud, sabem trobar el silenci de l'ànima en col·loqui permanent amb el Senyor: i mirar-lo com es mira un Pare, com es mira un Amic, a qui s'estima amb bogeria.

Una persona piadosa, amb una pietat sense beateria, compleix el seu deure professional amb perfecció, perquè sap que aquest treball és pregària elevada a Déu.

La nostra condició de fills de Déu ens portarà —hi insisteixo— a tenir esperit contemplatiu enmig de totes les activitats humanes —llum, sal i ferment, per l'oració, per la mortificació, per la cultura religiosa i professional—, fent realitat aquest programa: com més dintre del món estiguem, més hem de ser de Déu.

L'or bo i els diamants es troben a les entranyes de la terra, no al palmell de la mà.

La teva labor de santedat —amb tu mateix i amb els altres— depèn d'aquell fervor, d'aquella alegria, d'aquella feina teva, fosca i quotidiana, normal i corrent.

En la nostra conducta ordinària, necessitem una virtut molt superior que la del llegendari rei Mides: ell convertia en or tot allò que tocava.

—Nosaltres hem de convertir —per l'amor— el treball humà de la nostra jornada habitual en obra de Déu, amb abast etern.