Llistat de punts

No deixis la pràctica de la correcció fraterna, mostra clara de la virtut sobrenatural de la caritat. Costa; més còmode és inhibir-se; més còmode!, però no és sobrenatural.

—I d'aquestes omissions, en rendiràs compte a Déu.

La correcció fraterna, quan l'hagis de fer, ha d'estar plena de delicadesa —de caritat!— en la forma i en el fons, ja que en aquell moment ets instrument de Déu.

Només seràs bo, si saps veure les coses bones i les virtuts dels altres.

—Per això, quan hagis de corregir, fes-ho amb caritat, en el moment oportú, sense humiliar…, i amb ànim d'aprendre i de millorar tu mateix en allò que corregeixes.

La pràctica de la correcció fraterna —que té entranya evangèlica— és una prova de sobrenatural afecte i de confiança.

Agraeix-la quan la rebis, i no deixis de practicar-la amb els qui convius.

Quan es corregeix, perquè és necessari i es vol complir amb el deure, cal comptar amb el dolor de l'altre i amb el dolor propi.

Però que aquesta realitat no et serveixi mai d'excusa, per a inhibir-te.

S'amaga una gran comoditat —i a vegades una gran falta de responsabilitat— en els qui, constituïts en autoritat, defugen el dolor de corregir, amb l'excusa d'evitar el sofriment a d'altres.

S'estalvien potser disgustos en aquesta vida…, però posen en joc la felicitat eterna —la seva i la dels altres— per les seves omissions, que són veritables pecats.

¿Per què no et decideixes a fer una correcció fraterna? —Es pateix en rebre-la, perquè costa humiliar-se, almenys al principi. Però, fer-la, costa sempre. Bé que ho sap tothom.

L'exercici de la correcció fraterna és la millor manera d'ajudar, després de l'oració i del bon exemple.