Llistat de punts

Et vaig entendre bé, quan concloïes: decididament quasi no arribo a ruquet…, al ruquet que fou el tron de Jesús per entrar a Jerusalem: em quedo enmig del pilotet vil de draps bruts, que menysprea el drapaire més pobre.

Però et vaig comentar: amb tot, el Senyor t'ha elegit i vol que siguis instrument seu. Per això, el fet —real— de veure't tan miserable, ha de convertir-se en una raó més per agrair a Déu la seva crida.

Els homes, quan volen fer alguna feina, procuren fer servir els mitjans adients. Si jo hagués viscut fa segles, hauria utilitzat una ploma d'au per escriure; ara faig servir una ploma estilogràfica.

Déu, en canvi, quan desitja portar a terme alguna obra, tria mitjans desproporcionats, perquè es noti —quantes vegades m'ho hauràs sentit!— que l'obra és seva.

Per això, tu i jo, que coneixem el pes enorme de les nostres misèries, hem de dir-li al Senyor: encara que sigui miserable, no deixo de comprendre que sóc instrument diví en les teves mans.

Déu té sobre nosaltres, fills seus, un dret especial: el dret que corresponguem al seu amor, malgrat els nostres errors personals. —Aquest convenciment, ensems que ens imposa una responsabilitat, que no podem defugir, ens dóna una seguretat plena: som instruments en les mans de Déu, amb els quals Ell compta diàriament i, per això, diàriament, ens esforcem per servir-lo.

El Senyor espera que els instruments facin el possible per estar ben a punt: i tu has de procurar que mai no falti aquesta bona disposició teva.

Poder de fer miracles!: quantes ànimes mortes, i fins i tot podrides, ressuscitaràs, si permets que Crist actuï en tu.

En aquells temps, narren els Evangelis, passava el Senyor, i ells, els malalts, el cridaven i el cercaven. També ara passa Crist amb la teva vida cristiana i, si el secundes, quants n'hi haurà que el coneixeran, el cridaran, li demanaran ajut i se'ls obriran els ulls a les llums meravelloses de la gràcia.

T'entestes a anar pel teu compte, i la teva labor resulta estèril.

Obeeix, sigues dòcil: ja que de la mateixa manera que és de necessitat posar cada roda d'una màquina en el seu lloc (altrament, s'atura, o es deformen les peces; i, sens dubte, no produeix o el seu rendiment és molt escàs), així també un home o una dona, fora del seu camp d'acció, més aviat seran una nosa que no pas un instrument d'apostolat.

L'apòstol no té altre fi que deixar obrar el Senyor, fer-se disponible.

També els primers Dotze eren estrangers en les terres que evangelitzaven, i ensopegaven amb gent que construïa el món sobre bases diametralment oposades a la doctrina de Crist.

—Mira: per damunt d'aquestes circumstàncies adverses, se sabien dipositaris del missatge diví de la Redempció. I clama l'Apòstol: «malaurat de mi si no el prediqués!»

No ens podem atribuir mai el poder de Jesús, que passa entre nosaltres. El Senyor passa, i transforma les ànimes, quan ens posem tots al seu costat, amb un sol cor, amb una sola convicció, i amb un sol desig de ser bons cristians; però és Ell, no tu, ni jo. És Crist que passa!

—I a més, es queda en els nostres cors —¡en el teu i en el meu!—, i en els nostres sagraris.

—És Jesús que passa, i Jesús que es queda. Roman en tu, en cada un de vosaltres i en mi.

Em vas confiar que, en la teva oració, obries el cor al Senyor amb les següents paraules: «considero les meves misèries, que semblen augmentar, malgrat les teves gràcies, sens dubte per la meva falta de correspondència. Conec la manca que hi ha en mi de tota preparació, per a l'empresa que demaneu. I, quan llegeixo als diaris que tants i tants homes de prestigi, de talent i de diners parlen i escriuen i organitzen per defensar el vostre regnat…, em miro a mi mateix i em trobo tan ningú, tan ignorant i tan pobre, en una paraula, tan petit…, que m'ompliria de confusió i de vergonya si no sabés que Tu m'estimes així. Oh, Jesús! D'altra banda, saps bé com he posat, de molt bona gana, als teus peus, la meva ambició… Fe i Amor: Amar, Creure, Patir. En això sí que vull ser ric i savi, però no pas més savi ni més ric que el que Tu, en la teva Misericòrdia sense límits, hagis disposat: perquè tot el meu prestigi i honor haig de posar-lo a complir fidelment la teva justíssima i amabilíssima Voluntat».

—No et quedis només en aquests bons desigs, et vaig aconsellar.

Déu necessita dones i homes segurs, ferms, que puguin ser un suport.

Parla-li a poc a poc: bon Jesús, si haig de ser apòstol —apòstol d’apòstols— cal que em facis molt humil.

Que em conegui: que em conegui i que et conegui.

—Així mai no perdré de vista el meu no-res.