Llistat de punts

Ens hi trobem bé, Senyor, dins la teva mà ferida. Estreny-nos ben fort!, masega'ns!, fes que perdem tota la misèria terrenal!, que ens purifiquem, que ens encenguem, que ens sentim amarats en la teva Sang!

—I en acabat, llança'ns lluny!, lluny, amb afanys de collita, a una sembra cada dia més fecunda, per Amor a Tu.

Demana al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant, i a la teva Mare, que et facin conèixer-te i plorar per aquest munt de coses brutes que han passat per tu, deixant —ai!— tant de pòsit… —I alhora, sense voler apartar-te d'aquesta consideració, digues-li: dóna'm, Jesús, un Amor com a foguera de purificació, on la meva pobra carn, el meu pobre cor, la meva pobra ànima, el meu pobre cos es consumeixin, netejant-se de totes les misèries terrenals… I, ja buit del tot el meu jo, omple'l de Tu: que no m'aferri a res d'ací baix; que em sostingui sempre l'Amor.

Suplica al Senyor la seva gràcia, per purificar-te amb Amor… i amb la penitència constant.

Quan aquell sacerdot, el nostre amic, signava «el pecador», ho feia convençut que escrivia la veritat.

—Déu meu, purifica'm també a mi!.

Crist clavat a la Creu, i tu?…: encara ficat només en els teus gustos!; em corregeixo: clavat pels teus gustos!

No siguem —no podem ser!— cristians de sucre: a la terra hi ha d'haver dolor i Creu.

En aquesta vida nostra cal comptar amb la Creu. El qui no compta amb la Creu no és cristià…, i no podrà evitar la topada amb «la seva creu», en la qual es desesperarà.

Ara que la Creu és seriosa, de pes, Jesús fa les coses de manera que ens omple de pau; es fa Cireneu nostre, perquè la càrrega resulti lleugera.

Digues-li, llavors, ple de confiança: Senyor, quina Creu és aquesta? Una Creu sense creu. D'ara endavant, amb la teva ajuda, coneixent la fórmula d'abandonar-me en Tu, seran així sempre totes les meves creus.

Reafirma en la teva ànima l'antic propòsit d'aquell amic: Senyor, vull el sofriment, no l'espectacle.

Tenir la Creu, és tenir l'alegria: és tenir-te a Tu, Senyor!

Allò que veritablement fa desgraciada una persona —i fins i tot una societat sencera— és aquella recerca, ansiosa i egoista, de benestar: aquell intent d'eliminar tot allò que contraria.

El camí de l'Amor es diu Sacrifici.