Llistat de punts

Enfronta't amb els problemes d'aquest món, amb sentit sobrenatural i d'acord amb les normes morals, que no amenacen ni destrueixen la personalitat, però sí que l'encaminen.

—Conferiràs així a la teva conducta una força vital, que arrossegui; i et confirmaràs en la teva marxa pel camí recte.

Déu Nostre Senyor et vol sant, per tal que santifiquis els altres. —I per això, cal que tu —amb valentia i sinceritat— et miris a tu mateix, que miris el Senyor Déu Nostre…, i després, solament després, que miris el món.

Fomenta les teves qualitats nobles, humanes. Poden ser el començament de l'edifici de la teva santificació. Alhora, recorda que —com ja t'he dit en una altra ocasió— en el servei de Déu s'ha de cremar tot, fins el «què diran», fins allò que en diuen reputació, si cal.

Necessites formació, perquè has de tenir un profund sentit de responsabilitat, que promogui i animi l'actuació dels catòlics en la vida pública, amb el respecte degut a la llibertat de cadascú, i recordant a tots que han de ser coherents amb la seva fe.

Per mitjà del teu treball professional, acabat amb la perfecció sobrenatural i humana que sigui possible, pots donar —¡has de donar!— criteri cristià en els llocs on exerceixis la teva professió o ofici.

Com a cristià, tens el deure d'actuar, de no abstenir-te, de prestar la teva pròpia col·laboració per servir amb lleialtat, i amb llibertat personal, al bé comú.

Els fills de Déu, ciutadans de la mateixa categoria que els altres, hem de participar «sense por» en totes les activitats i organitzacions honestes dels homes, a fi que Crist hi sigui present.

Nostre Senyor ens demanarà compte estricte si, per deixadesa o comoditat, cadascú de nosaltres, lliurement, no procura intervenir en les obres i en les decisions humanes, de les quals depenen el present i el futur de la societat.

Amb sentit de profunda humilitat —forts en el nom del nostre Déu i no, com diu el Salm, «en els recursos dels nostres carros de combat i dels nostres cavalls»—, hem de procurar, sense respectes humans, que no hi hagi racons de la societat on no es conegui Crist.

Amb llibertat, i d'acord amb les teves aficions o qualitats, pren part activa i eficaç en les rectes associacions oficials o privades del teu país, amb una participació plena de sentit cristià: aquelles organitzacions no són mai indiferents per al bé temporal i etern dels homes.

Esforça't perquè les institucions i les estructures humanes, on treballes i et mous amb ple dret de ciutadà, es confirmin amb els principis que regeixen una concepció cristiana de la vida.

Així, no ho dubtis, assegures als homes els mitjans per viure d'acord amb la seva dignitat, i facilitaràs que moltes ànimes, amb la gràcia de Déu, puguin respondre personalment a la vocació cristiana.

Deure de cristià i de ciutadà és defensar i fomentar, per pietat i per cultura, els monuments disseminats per carrers i camins —creus de terme, imatges marianes, etc.—, reconstruint els que la barbàrie o el temps destrueixin.

Cal contrarestar amb força aquelles «llibertats de perdició», filles del llibertinatge, nétes de les males passions, besnétes del pecat original…, que descendeixen, com es pot veure, en línia recta del diable.