Llistat de punts

Senyor! Concedeix-me ser tan teu que, ni els afectes més sants no entrin en el meu cor, si no passen pel teu Cor ferit.

Cal estimar Déu, perquè el cor és fet per a estimar. Per això, si no el posem en Déu, en la Verge, Mare nostra, en les ànimes…, amb un afecte net, el cor es venja…, i esdevé un niu de cucs.

No es pot dur una vida neta sense l'ajut diví. Déu vol la nostra humilitat, vol que li demanem la seva ajuda, a través de la nostra Mare i Mare seva.

Has de dir a la Mare de Déu, ara mateix, en l'acompanyada soledat del teu cor, parlant sense temor de paraules: Mare meva, aquest pobre cor meu algunes vegades es rebel·la… Però si tu m'ajudes… —I t'ajudarà, per tal que el guardis net i continuïs pel camí on Déu t'ha cridat: la Mare de Déu et facilitarà sempre el compliment de la Voluntat de Déu.

Per a custodiar la santa puresa, la netedat de vida, has d'estimar i practicar la mortificació diària.

La guarda del cor. —Així pregava aquell sacerdot: «Jesús, que el meu pobre cor sigui hort segellat; que el meu pobre cor sigui un paradís, on hi visquis Tu; que l'Àngel de la meva Guarda el custodiï, amb espasa de foc, amb la qual purifiqui tots els afectes abans que entrin en mi; Jesús, amb el diví segell de la teva Creu, segella el meu pobre cor».

Hi ha un refrany que és molt clar: entre sant i santa, bona paret de tanca.

—Hem de guardar el cor i els sentits, i apartar-nos sempre de l'ocasió. ¡Cal evitar la passió, per santa que sembli!

No busquis consols fora de Déu. —Mira el que escrivia aquell sacerdot: ¡res de desfogar el cor, sense necessitat, amb cap altre amic!

Els afectes de la terra, fins i tot quan no són concupiscència bruta i seca, embolquen ordinàriament algun egoisme.

Per això, sense menysprear aquests afectes —que poden ser molt sants—, rectifica sempre la intenció.

Un cor que estima desordenadament les coses de la terra, està com subjecte per una cadena, o per un «fil subtil», que el priva de volar a Déu.

Certament tu pots condemnar-te. N'estàs ben convençut, ja que en el teu cor s'hi troben gèrmens de totes les maldats.

Però si et fas nen davant Déu, aquesta circumstància et durà a unir-te al teu Pare-Déu i a la teva Mare Santa Maria. I Sant Josep i el teu Àngel no et desempararan, si et veuen infant.

—Tingues fe, fes tot el que puguis, ¡penitència i Amor!, i el que hi falti ho posaran Ells.

Per Iesum Christum Dominum nostrum —per Jesucrist, Senyor Nostre. D’aquesta manera has de fer les coses: per Jesucrist!

—És bo que tinguis un cor humà; però, si et mous només perquè es tracta d'una persona determinada, malament! —Encara que ho facis també per aquell germà, per aquell amic, ¡fes-ho sobretot per Jesucrist!