Llistat de punts

Hi ha dos punts capitals en la vida dels pobles: les lleis sobre el matrimoni i les lleis sobre l'ensenyament; i en això els fills de Déu han d'estar ferms, lluitar bé i noblement, per amor a totes les criatures.

Encomano de tot cor, diàriament, que el Senyor ens concedeixi el do de llengües. Un do de llengües, que no consisteix pas en el coneixement de diversos idiomes, sinó en el fet de saber adaptar-se a la capacitat dels oients.

—No es tracta de «parlar en neci a la plebs, perquè ho entengui»; sinó de parlar en savi, en cristià, però de manera assequible a tothom.

—Aquest do de llengües és el que demano al Senyor i a la seva Mare beneïda per als seus fills.

La malícia d'alguns i la ignorància de molts: heus aquí l'enemic de Déu, de l'Església.

—Confonguem el malvat, il·luminem la intel·ligència de l'ignorant… Amb l'ajut de Déu, i amb el nostre esforç, salvarem el món.

Hi torno: prego al Senyor que ens concedeixi als seus fills el «do de llengües», el de fer-nos entendre per tothom.

La raó per la qual desitjo aquest «do de llengües» la pots deduir de les pàgines de l'Evangeli, abundants en paràboles, en exemples que materialitzen la doctrina i il·lustren les coses espirituals, sense envilir ni degradar la paraula de Déu.

Per a tothom —doctes i menys doctes—, és més fàcil considerar i entendre el missatge diví a través d'aquestes imatges humanes.

Els enemics de Jesús —i alguns que es diuen els seus amics—, coberts amb l'armadura de la ciència humana, empunyant l'espasa del poder, es burlen dels cristians com el filisteu es burlava de David, menyspreant-lo.

També ara caurà per terra el Goliat de l'odi, de la falsia, de la prepotència, del laïcisme, de l’indiferentisme…; i llavors, ferit el gegantot d'aquelles ideologies falses per les armes aparentment febles de l'esperit cristià —oració, expiació, acció—, el despullarem de l'armadura de les seves errònies doctrines, per revestir els nostres germans els homes amb la veritable ciència: la cultura i la pràctica cristiana.

Un tant per cent molt considerable de les persones que freqüenten els Sagraments, llegeix la premsa dolenta…

Amb calma i amb amor de Déu, hem de pregar i donar doctrina, perquè no llegeixin aquella paperassa endimoniada que, segons diuen —perquè ells se'n donen vergonya—, compren els de casa seva, encara que potser ho facin ells mateixos.