Llistat de punts

No tinguis por, ni t'espantis, ni t'estranyis, ni et deixis endur per una falsa prudència.

La crida a fer la Voluntat de Déu —la vocació també— ve de sobte, com la dels Apòstols: trobar Crist i seguir la seva crida…

—Ningú no dubtà: conèixer Crist i seguir-lo va ser tot una mateixa cosa.

Per a qui vol viure d'Amor amb majúscula, el terme mitjà és molt poc, és gasiveria, càlcul roí.

Jesús, si en mi hi ha alguna cosa que et desagrada, digues-m'ho, per tal que ho arrenquem.

Si alguna cosa no va d'acord amb l'esperit de Déu, deixa-la de seguida!

Pensa en els Apòstols: ells no valien res, però en el nom del Senyor fan miracles. Només Judes, que potser també obrà miracles, es descaminà perquè va apartar-se voluntàriament de Crist, perquè no va tallar, violentament i valentament, amb tot allò que no estava d'acord amb l'esperit de Déu.

—Quan et decidiràs…!

Molts, al teu voltant, duen una vida sacrificada per un motiu simplement humà; no es recorden aquestes pobres criatures que són fills de Déu, i es condueixen així potser només per supèrbia, per destacar, per aconseguir en el futur una vida més còmoda: s'abstenen de tot!

I tu, que tens el dolç pes de l'Església, dels teus, dels teus col·legues i amics, motius pels quals val la pena gastar-se, què fas?, ¿amb quin sentit de responsabilitat reacciones?

No podem conformar-nos amb el que fem en el nostre servei a Déu, com un artista no es queda satisfet amb el quadre o l'estàtua que surt de les seves mans. Tots li diuen: és una meravella; però ell pensa: no, no és això, jo voldria més. Així hauríem de reaccionar nosaltres.

A més, el Senyor ens dóna molt, i té dret a la nostra més plena correspondència…, i cal anar al seu pas.

Que bé entenc la pregunta que es formulava aquella ànima enamorada de Déu: ¿hi ha hagut alguna ganyota de disgust, hi ha hagut alguna cosa en mi que et pugui a Tu, Senyor, Amor meu, doldre?

—Demana al teu Pare Déu que ens concedeixi aquesta exigència constant d'amor.

¡Com agrada de contemplar Joan, que reclina el cap sobre el pit de Crist! —És com rendir amorosament la intel·ligència, encara que costi, per encendre-la en el foc del Cor de Jesús.

En celebrar la festa de l'Exaltació de la Santa Creu, vas suplicar al Senyor, amb totes les forces de la teva ànima, que et concedís la seva gràcia per «exaltar» la Creu Santa en les teves potències i en els teus sentits… Una vida nova! Un doble segell: per donar fermesa a l'autenticitat de la teva ambaixada…, tot el teu ésser en la Creu!

—Vejam, vejam.

Manifesta-li de nou que vols eficaçment ser seu: oh, Jesús, ajuda'm, fes-me teu de debò: que cremi i em consumeixi, a còpia de petites coses inadvertides per a tothom.

Si l'ajudes, mal que sigui amb una cosa de no res, com feren els Apòstols, Ell està disposat a obrar miracles, a multiplicar els pans, a canviar les voluntats, a donar llum a les intel·ligències més fosques, a fer —amb una gràcia extraordinària— que siguin capaços de rectitud els qui mai no ho han estat.

Tot això… i més, si l’ajudes amb el que tinguis.

Fill, escolta'm bé: tu, feliç quan et maltractin i et deshonrin; quan molta gent s'avaloti, i es posi de moda escopir damunt teu, perquè ets omnium peripsema —com escombraries per a tothom…

—Costa, costa molt. És dur, fins que —a la fi— un home s'apropa al Sagrari, es veu considerat com tota la brutícia del món, com un pobre cuc, i diu de veritat: «Senyor, si Tu no necessites la meva honra, jo, per què la vull?»

Fins aquell moment, no sap el fill de Déu què és ser feliç: fins que no arriba a aquest despullament, a aquesta entrega, que és entrega d'amor, però fonamentada en la mortificació, en el dolor.