Llistat de punts

El Senyor venç sempre. —Si ets instrument seu, també tu venceràs, perquè lliuraràs els combats de Déu.

La santedat consisteix justament en això: lluitar, per ser fidels, durant la vida; i acceptar joiosament la Voluntat de Déu, a l'hora de la mort.

Quan rebis el Senyor en l'Eucaristia, agraeix-li amb tota la força de la teva ànima aquella bondat d'estar-se amb tu.

—¿No t'has detingut a considerar que passaren segles i segles, perquè vingués el Messies? Els patriarques i els profetes demanaven, amb tot el poble d'Israel: que la terra té set, Senyor, que vinguis!

—Tant de bo fos així la teva espera d'amor.

També en aquests temps, a despit dels qui neguen Déu, la terra és molt a prop del Cel.

Escrivies: «simile est regnum caelorum —el Regne dels Cels s'assembla a un tresor… Aquest passatge del Sant Evangeli ha caigut en la meva ànima i hi ha fet arrels. L’havia llegit tantes vegades, sense captar-ne l'entranya, el seu gust diví».

¡Tot…, tot s'ho ha de vendre l'home assenyat, per aconseguir el tresor, la margarida preciosa de la Glòria!

Posa't a xerrar amb Santa Maria, i confia-li: oh, Senyora!, per a viure l'ideal que Déu ha ficat al meu cor, em cal volar… molt amunt, molt amunt!

No n'hi ha prou que et desprenguis, amb l'ajuda divina, de les coses d'aquest món, sabent que són terra. Més encara: encara que l'univers sencer el col·loquis en un munt sota els teus peus, per estar més a prop del Cel…, no n'hi ha prou!

Et cal volar, sense suports en res d’aquí, pendent de la veu i de 1’alè de l'Esperit. —Però, em dius, les meves ales estan tacades!: fang que ve d'anys, brut, enganxós…

I t'he insistit: acudeix a la Verge. Senyora —torna-hi—: ¡que amb prou feines aconsegueixo remuntar el vol!, ¡que la terra m’atrau com un imant maleït! —Senyora, Tu pots fer que la meva ànima es llanci al vol definitiu i gloriós, que té el seu fi en el Cor de Déu.

—Confia, que Ella t’escolta.

Pensa com n’és de grat a Déu Nostre Senyor l’encens que en honor seu es crema; pensa també el poc que valen les coses de la terra, que tot just comencen ja s'acaben…

En canvi, un gran Amor t’espera al Cel: sense traïcions, sense enganys: ¡tot l'amor, tota la bellesa, tota la grandesa, tota la ciència…! I sense embafament: et saciarà sense saciar.

Visió sobrenatural! Calma! Pau! Mira així les coses, les persones i els esdeveniments…, amb ulls d'eternitat.

Llavors, qualsevol mur que et barri el pas —tot i que, humanament parlant, sigui imponent—, tan aviat com alcis de debò els ulls al Cel, ¡que poca cosa és!

Menteixen els homes quan diuen «per sempre» en coses temporals. Només és veritat, amb una veritat total, el «per sempre» de l'eternitat.

—I així has de viure tu, amb una fe que et faci sentir sabors de mel, dolçors de cel, quan pensis en aquesta eternitat, que sí que és per sempre!

Si no hi hagués més vida que aquesta, la vida seria una broma cruel: hipocresia, maldat, egoisme, traïció.

En l'hora de la temptació, exercita la virtut de l'Esperança, dient: per descansar i gaudir, una eternitat m’espera; ara, ple de Fe, a guanyar amb el treball, el descans; i amb el dolor, el gaudi… Què serà l’Amor, en el Cel?

Millor encara, exercita l’Amor, reaccionant així: vull donar gust al meu Déu, al meu Amat, complint la seva Voluntat en tot…, com si no hi hagués premi ni càstig: només per agradar-li.

Déu meu: ¿quan t’estimaré a Tu, per Tu? Encara que, ben mirat, Senyor, desitjar el premi perdurable és desitjar-te a Tu, que et dónes com a recompensa.