Llistat de punts

A tu, que et veus tan mancat de virtuts, de talent, de condicions…, ¿no et vénen ganes de clamar com Bartimeu, el cec: Jesús, fill de David, tingues compassió de mi?

—Quina bonica jaculatòria, perquè la repeteixis moltes vegades: ¡Senyor, tingues compassió de mi!

—T’escoltarà i t’atendrà.

Acte de fe: contra Ell no es pot! ¡Ni tampoc contra els seus!

—No ho oblidis.

Omple’t de fe, de seguretat! —Ens ho diu el Senyor per boca de Jeremies: orabitis me, et ego exaudiam vos —sempre que acudiu a Mi, sempre que feu oració!, Jo us escoltaré.

Presenten a Jesús un malalt, i Ell el mira. —Contempla bé l’escena i medita les seves paraules: confide, fili —tingues confiança, fill.

Això t’ho diu el Senyor, quan sents el pes dels errors: fe! La fe, primer; després, deixar-se portar com el paralític: obediència interior i submisa!

Ens falta fe. El dia que visquem aquesta virtut —tot confiant en Déu i en la seva Mare—, serem valents i lleials. Déu, que és el Déu de sempre, obrarà miracles per mitjà de les nostres mans.

—¡Dóna’m, oh Jesús, aquesta fe, que de debò desitjo! Mare meva i Senyora meva, Maria Santíssima, fes que jo cregui!

Si hi ha muntanyes, obstacles, incomprensions, tripijocs, que satanàs vol i el Senyor permet, has de tenir fe, fe amb obres, fe amb sacrifici, fe amb humilitat.

Davant l’aparent esterilitat de l'apostolat, t’assalten les avantguardes d’una onada de descoratjament, que la teva fe refusa amb fermesa… —Però t’adones que necessites més fe, humil, viva i operativa.

Tu, que desitges la salut de les ànimes, crida com el pare d’aquell noi malalt, posseït pel diable: Domine, adiuva incredulitatem meam! —Senyor, ajuda la meva incredulitat!

No ho dubtis: es repetirà el miracle.

Aquestes mesures, que prenen alguns governs per assegurar-se de la mort de la fe en els seus països, em recorden els segells del Sanedrí en el sepulcre de Jesús.

Ell, que no estava subjecte a res ni a ningú, malgrat aquelles traves, va ressuscitar!

La fe vertadera es descobreix per la humilitat.

Dicebat enim intra se —deia aquella dona pobrissona dintre seu: si tetigero tantum vestimentum eius, salva ero —només tocant la vora de la seva vestidura, em guariré.

¡Quina humilitat la seva, fruit i senyal de la seva fe!

Et falta fe…, i et falta amor. Si no, recorreries de seguida i més sovint a Jesús, demanant-li per això i per allò altre.

—No esperis més, invoca'l, i sentiràs que Crist et parla: «què vols que et faci?», com va atendre aquell ceguet que, des de la vora del camí, no es cansà d'insistir.

La malícia d'alguns i la ignorància de molts: heus aquí l'enemic de Déu, de l'Església.

—Confonguem el malvat, il·luminem la intel·ligència de l'ignorant… Amb l'ajut de Déu, i amb el nostre esforç, salvarem el món.