Llistat de punts
Mortificacions habituals, acostumades: sí!, però no siguis monomaníac.
—No han de limitar-se necessàriament a les mateixes: allò que ha de ser constant, habitual, acostumat —sense acostumament— és l'esperit de mortificació.
La santedat té la flexibilitat dels músculs solts. El qui vol ser sant sap combinar-s'ho de tal manera que, mentre fa una cosa que el mortifica, n'omet una altra —si no és ofensa a Déu— que també li costa i agraeix al Senyor aquesta comoditat. Si els cristians actuéssim altrament, correríem el risc de fer-nos tibats, sense vida, com una nina de roba.
La santedat no té pas la rigidesa del cartró: sap somriure, cedir, esperar. És vida: vida sobrenatural.
Et meravella descobrir que, en cada una de les possibilitats de millorar, existeixen moltes metes distintes…
—Són altres camins, dintre del «camí», que eviten la possible rutina i t'apropen més al Senyor.
—Aspira amb generositat a allò que sigui més elevat.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/forja/6801/ (09/05/2024)