Llistat de punts
En aquests moments de violència, de sexualitat brutal, salvatge, hem de ser rebels. Tu i jo som rebels: no ens dóna la gana de deixar-nos endur per aquests corrents, i ser unes bèsties.
Volem comportar-nos com a fills de Déu, com a homes o dones que tracten el seu Pare que està en el Cel i vol ser molt a la vora —a dins!— de cadascun de nosaltres.
Una ona bruta i podrida —roja i verda— s'entesta a submergir la terra, escopint la seva porca saliva damunt la Creu del Redemptor…
I Ell vol que surti de les nostres ànimes una altra onada —blanca i poderosa, com la destra del Senyor, que ofegui, amb la seva puresa, la podridura de tot materialisme i neutralitzi la corrupció, que ha inundat l'Orbe: a això vénen —i a més— els fills de Déu.
La pau, que comporta l'alegria, el món no pot donar-la.
—Els homes sempre estan fent paus, i sempre van embolicats amb guerres, perquè han oblidat el consell de lluitar per dintre, de recórrer a l'auxili de Déu, perquè Ell venci, i aconseguir així la pau en el propi jo, a la pròpia casa, a la societat i al món.
—Si ens conduïm d'aquesta manera, l'alegria serà teva i meva, perquè és propietat dels qui vencen; i amb la gràcia de Déu —que no perd batalles— ens direm vencedors, si som humils.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/forja/6906/ (08/05/2024)