Llistat de punts

Quan encetes cada jornada per treballar al costat de Crist, i atendre tantes ànimes que el cerquen, t'has de convèncer que no hi ha més que un camí: acudir al Senyor.

—¡Només en l'oració, i amb l'oració, aprenem a servir els altres!

La vida interior s'enrobusteix amb la lluita en les pràctiques diàries de pietat, que has de complir —més encara: que has de viure!— amorosament, perquè el nostre camí de fills de Déu és d'Amor.

Ben gran i bonica és la missió de servir que ens confià el Diví Mestre. —Per això, aquest bon esperit —gran senyoratge!— es compagina perfectament amb l'amor a la llibertat, que ha d'impregnar el treball dels cristians.

No deixis la pràctica de la correcció fraterna, mostra clara de la virtut sobrenatural de la caritat. Costa; més còmode és inhibir-se; més còmode!, però no és sobrenatural.

—I d'aquestes omissions, en rendiràs compte a Déu.

La correcció fraterna, quan l'hagis de fer, ha d'estar plena de delicadesa —de caritat!— en la forma i en el fons, ja que en aquell moment ets instrument de Déu.

Si saps estimar els altres i difons aquest afecte —caritat de Crist, fina, delicada— entre tots, us donareu suport els uns als altres: i qui estigui a punt de caure se sentirà sostingut —i urgit— amb aquesta fortalesa fraterna, per a ser fidel a Déu.

Fomenta el teu esperit de mortificació en els detalls de caritat, amb afany de fer amable a tots el camí de santedat enmig del món: un somriure pot ser, de vegades, la millor mostra de l'esperit de penitència.

Que sàpigues, cada dia i amb generositat, molestar-te alegrement i discretament per servir i per fer grata la vida als altres.

—Aquesta manera de procedir és veritable caritat de Jesucrist.

Has de procurar que, allà on siguis, hi hagi aquell «bon humor» —aquella alegria—, que és fruit de la vida interior.

Vigila'm l'exercici d'una mortificació molt interessant: que les teves converses no girin al voltant de tu mateix.

La major part dels qui tenen problemes personals, «els tenen» per l'egoisme de pensar en ells mateixos.

Vols un secret per a ser feliç?: dóna't als altres i serveix-los, sense esperar que t'ho agraeixin.

Et proposo una bona norma de conducta per viure la fraternitat, l'esperit de servei: que, quan faltis, els altres puguin tirar endavant la tasca que duus entre mans, per l'experiència que generosament els transmetis, sense fer-te imprescindible.

Quan predico, que cal fer-se catifa on els altres trepitgin tou, no pretenc dir una frase bonica: ha de ser una realitat! —És dificil, com és difícil la santedat; però és fàcil, perquè —hi insisteixo— la santedat és assequible a tothom.

Quan es viu de veres la caritat, no hi ha temps de buscar-se a si mateix; no hi ha espai per a la supèrbia; ¡no se'ns acudiran més que ocasions de servir!

¡No hi ha més bon senyoriu que saber-se en servei: en servei voluntari a totes les ànimes!

—És així com es guanyen els grans honors: els de la terra i els del Cel.