Llistat de punts

M'has demanat un suggeriment per vèncer en les teves batalles diàries, i t'he contestat: en obrir la teva ànima, explica en primer lloc allò que no voldries que se sabés. Així el diable sempre en surt vençut.

—¡Obre la teva ànima amb claredat i senzillesa, de bat a bat, perquè hi entri —fins a l'últim racó— el sol de l'Amor de Déu!

Si el dimoni mut —de qui ens parla l'Evangeli— es fica en l'ànima, ho llença tot a rodar. En canvi, si se'l foragita de seguida, tot surt bé, hom camina feliç, tot marxa.

—Propòsit ferm: «sinceritat salvatge» en la direcció espiritual, amb delicada educació…, i que aquesta sinceritat sigui immediata.

Estima i busca l'ajuda de qui mena la teva ànima. En la direcció espiritual, posa al descobert el cor, del tot —¡podrit, si fos podrit!—, amb sinceritat, amb ganes de guarir-te; si no, aquella podridura mai no desapareixerà.

Si recorres a una persona que solament pot netejar superficialment la ferida…, ets un covard, perquè en el fons hi vas a ocultar la veritat, i et fas mal a tu mateix.

Si mai caiguessis, fill, vés amb promptitud a la Confessió i a la direcció espiritual: ensenya la ferida!, perquè et curin a fons, et treguin totes les possibilitats d'infecció, encara que et faci mal com si es tractés d'una operació quirúrgica.

La sinceritat és indispensable per avançar en la unió amb Déu.

—Si dintre teu, fill, hi ha un «gripau», ¡fes-lo sortir! Digues primer de tot, com t'aconsello sempre, allò que no voldries que se sabés. Un cop s'ha deixat anar el «gripau» en la Confessió, ¡que bé que s'està!

Tenir por d'alguna cosa o d'algú, però especialment de qui dirigeix la nostra ànima, és impropi d'un fill de Déu.

Quan obris la teva ànima, sigues sincer! i, sense daurar la píndola, que de vegades és infantilisme, parla.

Després, amb docilitat, continua endavant: seràs més sant, més feliç.