Llistat de punts

Qualsevol feina, fins la més amagada, fins la més insignificant, si s'ofereix al Senyor, porta la força de la vida de Déu!

Dedicarem tots els afanys de la nostra vida —grans i petits— a l'honor de Déu Pare, de Déu Fill, de Déu Esperit Sant.

—Recordo amb emoció el treball d'aquells universitaris brillants —dos enginyers i dos arquitectes—, ocupats de gust en la instal·lació material d'una residència d'estudiants. Tan aviat com col·locaren l'encerat en una classe, la primera cosa que hi van escriure els quatre artistes fou: Deo omnis gloria! —tota la glòria per a Déu.

Ja sé que et va encantar, Jesús.

Estem obligats a treballar, i a treballar a consciència, amb sentit de responsabilitat, amb amor i perseverança, sense abandonaments ni lleugereses: perquè el treball és un mandat de Déu, i a Déu, com diu el salmista, cal obeir-lo in laetitia —amb alegria!

Si volem de veritat santificar el treball, cal complir ineludiblement la primera condició: treballar, i treballar bé!, amb serietat humana i sobrenatural.

Aquell treball enllestit a mitges és solament una caricatura de l'holocaust que Déu et demana.

Ha volgut el Senyor que els seus fills, els qui hem rebut el do de la fe, manifestem l'original visió optimista de la creació, el «amor al món» que batega en el cristianisme.

—Per tant, no ha de faltar mai il·lusió en el teu treball professional, ni en el teu afany per construir la ciutat temporal.

Has de mantenir-te vigilant, a fi que els teus èxits professionals o els teus fracassos —que vindran!— no et facin oblidar, encara que només sigui momentàniament, quin és el veritable fi del teu treball: la glòria de Déu!

La responsabilitat cristiana en el treball no es tradueix solament en el fet d'emplenar les hores, sinó en el de realitzar-lo amb competència tècnica i professional… i, sobretot, amb amor de Déu.

Per mitjà del teu treball professional, acabat amb la perfecció sobrenatural i humana que sigui possible, pots donar —¡has de donar!— criteri cristià en els llocs on exerceixis la teva professió o ofici.

Has de treballar amb tal visió sobrenatural, que només et deixis absorbir per la teva activitat a fi de divinitzar-la: així el que és terrenal es fa diví, el que és temporal es fa etern.

La lluita interior no ens allunya de les nostres ocupacions temporals: ¡ens condueix a acabar-les més bé!

Amb la doctrina de cristià, amb la teva vida íntegra i amb el teu treball ben fet, has de donar bon exemple, en l'exercici de la teva professió, i en el compliment dels deures del teu càrrec, als qui et volten: els parents, els amics, els companys, els veïns, els alumnes… —No pots ser un malfeiner.