Llistat de punts
La nostra vida —la dels cristians— ha de ser així de vulgar: mirar de fer bé, cada dia, les mateixes coses que tenim obligació de viure, realitzar en el món la nostra missió divina, complint el petit deure de cada instant.
—Més ben dit: esforçant-nos per complir-lo, perquè de vegades no ho aconseguirem i, quan arribi la nit, a l’examen, haurem de dir al Senyor: no t’ofereixo virtuts; avui només puc oferir-te defectes, però —amb la teva gràcia— arribaré a dir-me vencedor.
¿Per què no proves de convertir en servei de Déu la teva vida sencera: el treball i el descans, el plor i el somriure?
—Pots…, i has de fer-ho!
L'or bo i els diamants es troben a les entranyes de la terra, no al palmell de la mà.
La teva labor de santedat —amb tu mateix i amb els altres— depèn d'aquell fervor, d'aquella alegria, d'aquella feina teva, fosca i quotidiana, normal i corrent.
En la nostra conducta ordinària, necessitem una virtut molt superior que la del llegendari rei Mides: ell convertia en or tot allò que tocava.
—Nosaltres hem de convertir —per l'amor— el treball humà de la nostra jornada habitual en obra de Déu, amb abast etern.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/forja/7528/ (09/05/2024)