Llistat de punts

El Senyor t’ha fet veure clar el teu camí de cristià enmig del món. Amb tot, m'assegures que moltes vegades has considerat, amb enveja —m'has dit que en el fons era comoditat—, la felicitat de ser un desconegut, i de treballar, ignorat de tots, en l'últim racó… Déu i tu!

—Ara, a part de la idea de missionar al Japó, et ve al cap el pensament d'aquesta vida oculta i soferta… Però si, en restar lliure d'altres santes obligacions naturals, tractessis d'«amagar-te», no essent aquesta la teva vocació, en una institució religiosa qualsevol, no series feliç. —Et mancaria la pau; perquè hauries fet la teva voluntat, no la de Déu.

—La teva «vocació», llavors, tindria un altre nom: defecció, producte no de divina inspiració, sinó de mera por humana a la lluita que s'apropa. I això… no!

Que Déu sigui beneït!, et deies un cop acabada la teva Confessió sacramental. I pensaves: és com si tornés a néixer.

Després, vas continuar amb serenitat! Domine, quid me vis facere? —Senyor, què vols que faci?

—I tu mateix et donares la resposta: amb la teva gràcia, per damunt de tot i de tots, compliré la teva Santíssima Voluntat: serviam! —et serviré sense condicions!

El Senyor és a la Creu, dient: Jo pateixo perquè els meus germans els homes siguin feliços, no solament al Cel, sinó també —de la manera que és possible— a la terra, si acaten la Santíssima Voluntat del meu Pare celestial.

Em comentaves, encara indecís: ¡com es coneixen aquests temps en què el Senyor em demana més!

—Només se'm va acudir recordar-te: m'asseguraves que únicament volies identificar-te amb Ell, per què t'hi resisteixes?

Exigeix-te sense por. En la seva vida amagada, moltes ànimes ho fan així, perquè només el Senyor es llueixi.

Voldria que tu i jo reaccionéssim com aquella persona —que desitjava ser molt de Déu— en la Festa de la Sagrada Família, que llavors se celebrava en la infraoctava de l'Epifania.

—«No em manquen creuetes. Una d'ahir —em va costar, fins a plorar— m'ha portat a la consideració, en el dia d'avui, que el meu Pare i Senyor Sant Josep i la meva Mare Santa Maria no han volgut deixar el "seu nen" sense regal de Reis. I el regal ha estat llum per conèixer el meu desagraïment amb Jesús, per falta de correspondència a la gràcia, i l'error enorme que comporta en mi el fet d'oposar-me, amb la meva conducta roïna, a la Voluntat Santíssima de Déu, que em vol com a instrument seu».

L'amor a Déu ens invita a portar a pols la Creu…, a sentir damunt de les nostres espatlles el pes de la humanitat entera, i a complir, en les circumstàncies pròpies de l’estat i del treball de cada u, els designis —clars i amorosos al mateix temps— de la Voluntat del Pare.

Tan t’és estar-te aquí com a la Xina, em dius.

—Doncs procura estar allà on compleixis la Santa Voluntat de Déu.