Llistat de punts

Sents més alegria. Però aquesta vegada es tracta d'una alegria nerviosa, un xic impacient, acompanyada de la sensació clara que dins teu alguna cosa s'esquinça en sacrifici.

Escolta'm bé: aquí a la terra, no hi ha felicitat completa. Per això, ara, immediatament, sense paraules i sense victimismes, ofereix-te en oblació a Déu, amb un lliurament total i absolut.

Sacrifici, sacrifici! —És veritat que seguir Jesucrist —ho ha dit Ell— és portar la Creu. Però no m'agrada sentir com les ànimes que estimen el Senyor parlen tant de creus i de renúncies: perquè, quan hi ha Amor, el sacrifici es fa de gust —encara que costi— i la creu és la Santa Creu.

—L'ànima que sap estimar i donar-se així, s'omple a vessar d'alegria i de pau. Així, doncs, ¿per què insistir en «sacrifici», com si es busqués consol, si la Creu de Crist —que és la teva vida— et fa feliç?

Tres punts importantíssims per arrossegar les ànimes al Senyor: que t'oblidis de tu, i pensis només en la glòria del teu Pare Déu; que sotmetis filialment la teva voluntat a la Voluntat del Cel, com t'ensenyà Jesucrist; que secundis dòcilment les llums de l'Esperit Sant.

Demana a Jesús que et concedeixi un Amor com a foguera de purificació, on la teva pobra carn —el teu pobre cor— es consumeixi, i es netegi de totes les misèries terrenals… I, buit de tu mateix, s'ompli d'Ell. Demana-li que et concedeixi una aversió radical a les coses mundanes: que només et sostingui l'Amor.

L'Amor s'enrobusteix també amb negació i mortificació.

La gent d'aquella terra —tan apartada de Déu, tan desorientada— t'ha recordat les paraules del Mestre: «van com ovelles sense pastor».

—I has sentit que a tu també se t'omplen les entranyes de compassió…: decideix-te, des del lloc que ocupes, a donar la vida en holocaust per tothom.

¿Que tens esperit d'oposició, de contradicció?… Bé: ¡exercita'l per oposar-te, per contradir-te a tu mateix!