Llistat de punts

T'aconsello que intentis alguna vegada tornar… al començament de la teva «primera conversió», cosa que, si no és fer-se com a nens, s'hi assembla molt: en la vida espiritual, cal deixar-se portar amb entera confiança, sense pors ni falsies; s'ha de parlar amb absoluta claredat d'allò que es té al cap i a l'ànima.

¡Com te'n sortiràs d'aquest estat de tebiesa, de lamentable languidesa, si no hi poses els mitjans! Lluites molt poc i, quan t'esforces, ho fas com per rabieta i amb disgust, gairebé desitjant que els teus febles desigs no produeixin efecte, i així autojustificar-te: per no exigir-te i que no t'exigeixin més.

—Estàs complint la teva voluntat; no la de Déu. Si no canvies, de debò, ni seràs feliç, ni aconseguiràs la pau que ara et falta.

—Humilia't davant Déu, i procura estimar de veritat.

Nunc coepi! —ara començo!: és el crit de l'ànima enamorada que, a cada instant, tant si ha estat fidel com si li ha mancat generositat, renova el seu desig de servir —d'estimar!— amb lleialtat entera el nostre Déu.

Converteix-te ara, quan encara et sents jove… ¡Que difícil que és rectificar quan ha envellit l'ànima!

A la conversió s'hi puja per la humilitat, per camins d'abaixament.

«Vostè em va dir que es pot arribar a ser "un altre" Sant Agustí, després del meu passat. No ho dubto, i avui més que no pas ahir vull tractar de comprovar-ho».

Però has de tallar amb coratge i d'arrel, com el sant bisbe d'Hipona.