Llistat de punts

És difícil cridar a l'orella de cadascú amb una tasca silenciosa, a través del bon compliment de les nostres obligacions de ciutadans, per exigir després els nostres drets i posar-los al servei de l'Església i de la societat. És difícil…, però és molt eficaç.

No podem estar-nos de braços plegats, quan una subtil persecució condemna l'Església a morir d'inanició, relegant-la fora de la vida pública i, sobretot, impedint-li d'intervenir en l'educació, en la cultura, en la vida familiar.

No són drets nostres: són de Déu, i a nosaltres, els catòlics, Ell ens els ha confiats…, ¡perquè els exercitem!

S'ha promulgat un edicte de Cèsar August, que mana que s'empadronin tots els habitants d'Israel. Caminen Maria i Josep cap a Betlem… —¿No has pensat que el Senyor se serví de l'acatament puntual a una llei, per donar compliment a la seva profecia?

Estima i respecta les normes d'una convivència honrada, i no dubtis que la teva submissió lleial al deure serà, també, vehicle perquè d'altres descobreixin l'honradesa cristiana, fruit de l'amor diví, i trobin Déu.

No ambicionis més que un sol dret: el d'acomplir el teu deure.

Seria lamentable que algú, en veure com actuen els catòlics en la vida social, arribés a la conclusió que ho fan encongits i capitidisminuïts.

No es pot oblidar que el nostre Mestre era —és!— perfectus Homo —Home perfecte.

Per treure importància a la labor d'un altre, xiuxiuejaves: no ha fet més que complir amb el seu deure.

I jo vaig afegir: —et sembla poc?… Per complir el nostre deure, el Senyor ens dóna la felicitat del Cel: euge serve bone et fidelis…intra in gaudium Domini tui —molt bé, servent bo i fidel, entra al goig etern!

¿Que si has de mantenir-te silenciós i inactiu?… —Davant l'agressió injusta a la llei justa, no!

Et sentiràs plenament responsable quan entenguis que, de cara a Déu, només tens deures. Ja s'encarrega Ell de concedir-te drets!