Llistat de punts

Aure audietis, et non intelligetis: et videntes videbitis, et non perspicietis. Paraules ben clares de l'Esperit Sant: senten amb les pròpies orelles, i no entenen; miren amb els seus ulls, i no perceben.

¿Per què t'amoïnes si alguns, «veient» l'apostolat i coneixent la seva grandesa, no s'entreguen? Prega tranquil, i persevera en el teu camí: si aquests no es llancen, d'altres en vindran!

En alguns moments t'amoïna un principi de desànim, que mata tota la teva il·lusió, i que tot just aconsegueixes vèncer a força d'actes d'esperança. —No hi fa res: és l'hora bona per demanar més gràcia a Déu, i endavant! Renova l'alegria de lluitar, encara que perdis una escaramussa.

Davant un panorama d'homes sense fe, sense esperança; davant cervells que s'agiten, al límit de l'angoixa, buscant una raó de ser a la vida, tu vas trobar una meta: Ell!

I aquest descobriment injectarà de manera permanent en la teva existència una alegria nova, et transformarà, i et presentarà una immensitat diària de coses boniques que t'eren desconegudes, i que mostren la joiosa amplitud d'aquest camí ral que et condueix a Déu.

Esperar no vol pas dir començar a veure la llum, sinó confiar a ulls clucs que el Senyor la posseeix plenament i viu en aquella claredat. Ell és la Llum.

«És temps d'esperança, i visc d'aquest tresor. No són paraules, Pare —em dius—, sinó una realitat».

Aleshores…, el món sencer, tots els valors humans que t'atrauen amb una força enorme —amistat, art, ciència, filosofia, teologia, esport, naturalesa, cultura, ànimes…—, tot això, diposita-ho en l'esperança: en l'esperança de Crist.

No et descoratgis davant els teus errors: reacciona.

—L'esterilitat no és tant conseqüència de les faltes —sobretot, si hom se'n penedeix—, com de la supèrbia.

Si has caigut, aixeca't amb més esperança… Només l'amor propi no entén que l'error, quan es rectifica, ajuda a conèixer-se i a humiliar-se.

Sofreixes molt, perquè veus que no ets a l'altura. Voldries fer més i amb major eficàcia, però sovint actues del tot atabalat, o no t'hi atreveixes.

Contra spem, in spem! —viu d'esperança segura, contra tota esperança. Recolza't en aquesta roca ferma que et salvarà i t'empenyerà. És una virtut teologal, estupenda!, que t'animarà a avançar, sense por de fer-ne un gra massa, i t'impedirà d'aturar-te.

—No em miris així!: sí!, cultivar l'esperança vol dir enrobustir la voluntat.