Llistat de punts

Així, fent el ximple, amb aquesta frivolitat interior i exterior, amb aquestes vacil·lacions davant la temptació, amb aquest voler sense voler, és impossible que avancis en la vida interior.

No és tolerable que perdis el temps en «les teves ximpleses», quan hi ha tantes ànimes que t'esperen.

Quan es pensa amb la ment clara en les misèries de la terra, i es contrasta aquest panorama amb les riqueses de la vida amb Crist, al meu entendre, no es troba més que una paraula que qualifiqui —amb expressió rotunda— el camí que tria la gent: bestiesa, bestiesa, bestiesa.

La majoria dels homes, no és que ens equivoquem; ens succeeix una cosa força pitjor: som curts de gambals.

Trista cosa, que no vulguis amagar-te com un carreu, per sostenir l'edifici. Però que et converteixis en pedra, on ensopeguen els altres…: això em sembla de malvats!

No t'escandalitzis perquè hi hagi mals cristians, que s'agiten i no practiquen.

El Senyor —escriu l'Apòstol— «ha de pagar a cadascú segons les seves obres»: a tu, per les teves; i a mi, per les meves.

—Si tu i jo ens decidim a portar-nos bé, de moment hi haurà dos pillets menys al món.

Mentre no lluitis contra la frivolitat, el teu cap semblarà una paradeta dels encants: no guardarà més que utopies, il·lusions i… trastos vells.

Tens una dosi de frescor que, si l'empressis amb sentit sobrenatural, et serviria per ser un cristià formidable… —Però, tal com la utilitzes, no passes de ser un formidable fresc.

Prenent-t'ho tot així a la lleugera, em recordes aquell vell acudit: que ve el lleó!, li digueren. I contestà el càndid naturalista: —I què hi fa?: jo caço papallones!

Una persona terrible: l'ignorant i, a la vegada, treballador infatigable. Cultiva, encara que no t'aguantis de vell, l'afany de formar-te més.

Excusa pròpia de l'home frívol i egoista: «no m'agrada comprometre'm en res».

No vols ni una cosa —el mal— ni l'altra —el bé—… I així, coix de tots dos peus, a més d'equivocar-te de camí, la teva vida queda plena de buit.

In medio virtus… —La virtut és al bell mig, diu la sàvia sentència, per tal d'apartar-nos dels extremismes. —Però no vagis a parar en l'equivocació de convertir aquest consell en eufemisme per a encobrir la teva comoditat, murrieria, tebiesa, frescor, manca d'ideals, adotzenament.

Medita aquelles paraules de l'Escriptura Santa: «tant de bo fossis fred, o calent! Mes per tal com ets tebi i no fred, ni calent, estic a punt de vomitar-te de la meva boca».