Llistat de punts

Si la imaginació bull al voltant de tu mateix, crea situacions il·lusòries, composicions de lloc que, ordinàriament, no encaixen amb el teu camí, et distreuen inútilment, et refreden, i t'aparten de la presència de Déu. —Vanitat.

Si la imaginació gira sobre els altres, fàcilment caus en el defecte de jutjar —quan no és aquesta la teva missió—, i interpretes de forma mesquina i poc objectiva el seu comportament. —Judicis temeraris.

Si la imaginació voleteja sobre els teus propis talents i maneres de dir, o sobre el clima d'admiració que despertes en els altres, t'exposes a perdre la rectitud d'intenció, i a donar pàbul a la supèrbia.

Generalment, deixar anar la imaginació constitueix una pèrdua de temps, però, a més, quan hom no la domina, obre el pas a tot un seguit de temptacions voluntàries.

—¡No abandonis cap dia la mortificació interior!

A la teva vida hi ha dues peces que no encaixen: el cap i el sentiment.

La intel·ligència —il·luminada per la fe— et mostra clarament no sols el camí, sinó la diferència entre la manera heroica i l'estúpida de recórrer-lo. Sobretot, posa davant teu la grandesa i la bellesa divina de les empreses que la Trinitat deixa en les nostres mans.

El sentiment, en canvi, s'adhereix a tot el que menysprees, fins i tot mentre ho consideres menyspreable. Sembla com si mil menuderies estiguessin esperant qualsevol oportunitat, i tan aviat com —per cansament físic o per pèrdua de visió sobrenatural— la teva pobra voluntat s'afebleix, aquestes petiteses s'amunteguen i s'agiten en la teva imaginació, fins a formar una muntanya que t'aclapara i et descoratja: les asprors de la feina; la resistència a obeir; la manca de mitjans; les llums de bengala d'una vida regalada; petites i grans temptacions repugnants; rauxes de sensibleria; la fatiga; el gust amargant de la mediocritat espiritual… I, a vegades, també la por: por perquè saps que Déu et vol sant i no n'ets.

Deixa'm parlar-te cruament. Et sobren «motius» per girar la cara, i et falta empenta per correspondre a la gràcia que Ell et concedeix, perquè t'ha cridat a ser un altre Crist, ipse Christus! —el mateix Crist. Has oblidat l'amonestació del Senyor a l'Apòstol: «en tens prou amb la meva gràcia!», que és una confirmació que, si vols, pots.

Recupera el temps que has perdut descansant damunt els llorers de la complaença en tu mateix, tot creient-te una persona bona, com si n'hi hagués prou d'anar fent, sense robar ni matar.

Aferma el pas en la pietat i en el treball: ¡et resta encara tant per córrer!, conviu a gust amb tothom, també amb els qui et molesten; i esforça't per estimar —per servir!— aquells que abans menyspreaves.