Llistat de punts

Avui dia no n'hi ha prou amb dones o homes bons. —A més, no és prou bo qui només s'acontenta de ser quasi… bo: cal ser «revolucionari».

Davant l'hedonisme, davant la càrrega pagana i materialista que ens ofereixen, Crist vol, anticonformistes!, rebels d'Amor!

Els homes mundans s'afanyen perquè les ànimes perdin Déu el més aviat possible; i després, perquè perdin el món… No estimen aquest món nostre, ¡l'exploten, trepitjant els altres!

—¡Que no siguis tu també víctima d'aquesta doble estafada!

Hi ha qui viu amb amargor tot el dia. Tot li causa neguit. Dorm amb una obsessió física: que aquesta única evasió possible li durarà poc. Es desperta amb la impressió hostil i descoratjadora que ja té al davant una altra jornada. Molts han oblidat que el Senyor ens ha col·locat en aquest món, de pas cap a la felicitat eterna; i no consideren que solament podran aconseguir-la els qui, per la terra, caminen amb l'alegria dels fills de Déu.

Mostra a la gent amb la teva conducta de ciutadà cristià, la diferència que hi ha entre viure tristos i viure alegres; entre sentir-se tímids i sentir-se audaços; entre actuar amb cautela, amb doble cara… amb hipocresia!, i actuar com a homes senzills i d'una peça. —En una paraula, entre ser mundans i ser fills de Déu.

Vet aquí un error fonamental que has d'evitar: pensar que els costums i exigències —nobles i legítims—, del teu temps o del teu ambient, no poden ser ordenats i ajustats a la santedat de la doctrina moral de Jesucrist.

Fixa't que he precisat: els nobles i legítims. Els altres no tenen dret de ciutadania.

Davant la pressió i l'impacte d'un món materialitzat, hedonista, sense fe…, ¿com es pot exigir i justificar la llibertat de no pensar com «ells», de no obrar com «ells»?…

—A un fill de Déu no li cal demanar aquesta llibertat, perquè Crist ja ens l'ha guanyada d'una vegada per sempre més: però ha de defensar-la i demostrar-la en qualsevol ambient. Només així, entendran «ells» que la nostra llibertat no està encadenada per l'entorn.