Llistat de punts
Per a arribar al convenciment que resulta ridícul tenir la moda com a principi de conducta, n'hi ha prou amb mirar alguns retrats antics.
Per a tu, transcric d'una carta: «m'encanta la humilitat evangèlica. Però em subleva l'encongiment amoltonat i inconscient d'alguns cristians, que així són un desprestigi per a l'Església. En ells devia fixar-se aquell escriptor ateu, quan digué que la moral cristiana és una moral d'esclaus…». Realment som servidors: servidors elevats a la categoria de fills de Déu, que no volen comportar-se com a esclaus de les passions.
No m'oblidis que, en els assumptes humans, també els altres poden tenir raó: veuen la mateixa qüestió que tu, però des de diferent punt de vista, amb una altra llum, amb una altra ombra, amb un altre contorn.
—Només en la fe i en la moral hi ha un criteri indiscutible: el de la nostra Mare l'Església.
La teva vocació de cristià et demana estar en Déu i, a la vegada, ocupar-te de les coses de la terra, utilitzant-les objectivament tal com són: per retornar-les a Ell.
Vet aquí un error fonamental que has d'evitar: pensar que els costums i exigències —nobles i legítims—, del teu temps o del teu ambient, no poden ser ordenats i ajustats a la santedat de la doctrina moral de Jesucrist.
Fixa't que he precisat: els nobles i legítims. Els altres no tenen dret de ciutadania.
No t'entenc quan, parlant de qüestions de moral i de fe, em dius que ets un catòlic independent…
—Independent de qui? Aquesta falsa independència equival a sortir-se del camí de Crist.
¡Quina llàstima fan els qui afirmen —per la seva personal experiència trista— que no es pot ser cast, vivint i treballant enmig del món!
—Amb aquest il·lògic raonament, no s'haurien de molestar si d'altres ofenen la memòria dels seus pares, dels seus germans, de la seva dona, del seu marit.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/surco/5395/ (08/05/2024)