Llistat de punts

«L'oració» és la humilitat de l'home que reconeix la seva profunda misèria i la grandesa de Déu, al qual s'adreça i adora, de manera que tot ho espera d'Ell i res de si mateix.

«La fe» és la humilitat de la raó, que renuncia al seu propi criteri i es prostra davant els judicis i l'autoritat de l'Església.

«L'obediència» és la humilitat de la voluntat, que se subjecta al voler d'altri, per Déu.

«La castedat» és la humilitat de la carn, que se sotmet a l'esperit.

«La mortificació» exterior és la humilitat dels sentits.

«La penitència» és la humilitat de totes les passions, immolades al Senyor.

—La humilitat és la veritat en el camí de la lluita ascètica.

Sí, demana perdó contrit, i fes abundant penitència pels successos impurs de la teva vida passada, però no vulguis recordar-los.

Determinats comentaris només poden ferir els qui se senten afectats. Per això, quan es camina —amb el cap i el cor— rera el Senyor, les crítiques es reben com a purificació, i serveixen d’esperó per avivar el pas.

Nostre Senyor Jesús ho vol: cal seguir-lo de prop. No hi ha altre camí. Aquella és l'obra de l'Esperit Sant en cada ànima —en la teva—: sigues dòcil, no oposis obstacles a Déu, fins que faci de la teva pobra carn un Crucifix.

Si la paraula amor surt moltes vegades de la boca, sense estar recolzada amb petits sacrificis, arriba a cansar.

Des de tots els punts de vista, és d'una importància extraordinària la mortificació.

—Per raons humanes, perquè qui no sap dominar-se a si mateix mai no influirà positivament en els altres, i el vencerà l'ambient, tant bon punt afalagui els seus gustos personals: serà un home sense energia, incapaç de fer un esforç gran quan calgui.

—Per raons divines: ¿no et sembla just que, amb aquests petits actes, demostrem el nostre amor i acatament a qui tot ho donà per nosaltres?

L'esperit de mortificació, més que com una manifestació d'Amor, brota com una de les seves conseqüències. Si falles en aquelles petites proves, ho has de reconèixer, flaqueja el teu amor a l'Amor.

¿No t'has fixat que les ànimes mortificades, per la seva senzillesa, fins en aquest món frueixen més de les coses bones?

Sense mortificació, no hi ha felicitat a la terra.

Quan et decideixis a ser mortificat, la teva vida interior millorarà i seràs molt més fecund.

No ho hem d'oblidar: en totes les activitats humanes, cal que hi hagi homes i dones amb la Creu de Crist en les seves vides i en les seves obres, alçada, visible, reparadora; símbol de la pau, de l'alegria; símbol de la Redempció, de la unitat del gènere humà, de l'amor que Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant, la Trinitat Beatíssima ha tingut i continua tenint a la humanitat.

“¿No se'n riurà, Pare, si li dic que —fa uns dies— em vaig sorprendre oferint al Senyor, d'una manera espontània, el sacrifici del temps que em comportava haver d'arreglar, a un dels meus menuts, una joguina espatllada?”

—No somric, em fa goig!: perquè, amb aquest Amor, s'ocupa Déu de recompondre els nostres desperfectes.