Llistat de punts

Te n'has de convèncer: el teu apostolat consisteix a difondre bondat, llum, entusiasme, generositat, esperit de sacrifici, constància en el treball, profunditat en l'estudi, amplitud en l'entrega, estar al dia, obediència absoluta i alegre a l'Església, caritat perfecta.

—Ningú no dóna el que no té.

Per a tu, jove encara, que tot just acabes d'emprendre el camí, aquest consell: com que Déu s'ho mereix tot, procura destacar professionalment, perquè puguis després propagar les teves idees amb més eficàcia.

No ho oblidis: tant més convencem, com més convençuts estem.

«No s'encén el llum per posar-lo a sota d'una mesura, sinó en un candeler, a fi que il·lumini tots els de la casa; brilli així la vostra llum davant els homes, de manera que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare que està en el cel».

I, al final del seu pas per la terra, mana: euntes docete —aneu i ensenyeu. Vol que la seva llum brilli en la conducta i en les paraules dels seus deixebles, en les teves també.

Resulta xocant la freqüència amb què tants, en nom de la llibertat!, tenen por —i s'hi oposen!— al fet que els catòlics siguin senzillament bons catòlics.

Guarda't dels propagadors de calúmnies i insinuacions, que uns recullen per lleugeresa i uns altres per mala fe, destruint la serenitat de l'ambient i enverinant l'opinió pública.

De vegades, la veritable caritat demana que es denunciïn aquests atropellaments i els seus promotors. Si no, amb la seva consciència desviada o poc formada, ells i els qui els senten podrien raonar així: callen, per tant atorguen.

Vociferen els sectaris contra allò que anomenen «el nostre fanatisme», perquè els segles passen i la Fe catòlica resta immutable.

En canvi, el fanatisme dels sectaris —perquè no guarda relació amb la veritat— canvia en cada temps de vestidura, alçant contra la Santa Església l'espantall de meres paraules, buides de contingut, pels seus fets: «llibertat», que encadena; «progrés», que fa tornar a la selva; «ciència», que amaga ignorància… Sempre un pavelló que encobreix vella mercaderia avariada.

¡Tant de bo es faci cada dia més fort «el teu fanatisme» per la Fe, única defensa de l'única Veritat!

No t'espantis ni et sorprenguis, davant l'obstinació d'alguns. Mai no deixarà d'haver-hi fatus que esgrimiran, donant-se to de cultura, l'arma de la seva ignorància.

¡Quina pena comprovar com marxen units, per passions distintes —però units contra els cristians, fills de Déu—, els qui odien el Senyor i alguns que afirmen que estan al seu servei!

En certs ambients, sobretot en els de l'esfera intel·lectual, s'aprecia i es palpa com una consigna de sectes, servida de vegades fins i tot per catòlics, que —amb cínica perseverança— manté i propaga la calúmnia, per tal de projectar ombres damunt l'Església, o damunt persones o entitats, contra tota veritat i tota lògica.

Resa diàriament, amb fe: ut inimicos Sanctae Ecclesiae —enemics, perquè així es proclamen ells— humiliare digneris, te rogamus audi nos! Que confongueu, Senyor, els qui us persegueixen, amb la claredat de la vostra llum, que estem decidits a propagar.

¿Que és vella aquesta idea del catolicisme, i per tant inacceptable?… —Més antic és el sol, i no ha perdut la seva llum; més arcaica l'aigua, i encara lleva la set i refresca.

No es pot tolerar que ningú, ni que sigui amb bon fi, falsegi la història o la vida. —Però suposa una gran equivocació aixecar un pedestal als enemics de l'Església, que han gastat els seus dies en aquella persecució. Te n'has de convèncer: la veritat històrica no pateix, perquè un cristià no col·labori a construir un pedestal, que no ha d'existir: ¿des de quan s'ha col·locat l'odi com a model?