Llistat de punts

Espanta el mal que podem produir, si ens deixem arrossegar per la por o la vergonya de mostrar-nos com a cristians en la vida ordinària.

Tinguem la valentia de viure públicament i constantment d'acord amb la nostra santa fe.

Ego palam locutus sum mundo: Jo he predicat públicament davant tothom, respon Jesús a Caifàs, quan s'apropa el moment de donar la seva Vida per nosaltres.

—I, amb tot, hi ha cristians que se'n donen vergonya de manifestar palam —palesament— veneració al Senyor.

M'abordà aquell amic: «m'han dit que estàs enamorat». Vaig restar molt sorprès, i només se m'acudí preguntar-li l'origen de la notícia.

Em confessà que ho llegia en els meus ulls, que lluïen d'alegria.

Els qui han trobat Crist no poden tancar-se en el seu ambient: ¡seria una cosa ben trista aquest empetitiment! Han d'obrir-se com un ventall per tal d'arribar a totes les ànimes.

Cadascú ha de crear —i d'eixamplar— un cercle d'amics, sobre el qual influeixi amb el seu prestigi professional, amb la seva conducta, amb la seva amistat, procurant que Crist influeixi per mitjà d'aquest prestigi professional, d'aquesta conducta, d'aquesta amistat.

Els qui fugen amb covardia del sofriment, tenen matèria de meditació quan veuen amb quin entusiasme unes altres ànimes abracen el dolor.

No són pocs els homes i les dones que saben patir cristianament. Seguim el seu exemple.

És difícil cridar a l'orella de cadascú amb una tasca silenciosa, a través del bon compliment de les nostres obligacions de ciutadans, per exigir després els nostres drets i posar-los al servei de l'Església i de la societat. És difícil…, però és molt eficaç.

Mostra a la gent amb la teva conducta de ciutadà cristià, la diferència que hi ha entre viure tristos i viure alegres; entre sentir-se tímids i sentir-se audaços; entre actuar amb cautela, amb doble cara… amb hipocresia!, i actuar com a homes senzills i d'una peça. —En una paraula, entre ser mundans i ser fills de Déu.

Ja fa molts anys vaig veure amb claredat meridiana un criteri que serà sempre vàlid: l'ambient de la societat, amb el seu apartament de la fe i la moral cristianes, necessita una nova forma de viure i de propagar la veritat eterna de l'Evangeli: en l'entranya mateixa de la societat, del món, els fills de Déu han de brillar per les seves virtuts com llanternes en l'obscuritat —quasi lucernae lucentes in caliginoso loco.

No t'escandalitzis perquè hi hagi mals cristians, que s'agiten i no practiquen.

El Senyor —escriu l'Apòstol— «ha de pagar a cadascú segons les seves obres»: a tu, per les teves; i a mi, per les meves.

—Si tu i jo ens decidim a portar-nos bé, de moment hi haurà dos pillets menys al món.

No n'hi ha prou de ser bo: ho has de semblar. ¿Què diries d'un roser que no produís més que espines?