Llistat de punts

Espanta el mal que podem produir, si ens deixem arrossegar per la por o la vergonya de mostrar-nos com a cristians en la vida ordinària.

Semblava plenament determinat…; però, en agafar la ploma per trencar amb la seva promesa, pogué més la indecisió i li mancà valentia: molt humà i comprensible, comentaven altres. Pel que es veu, segons alguns, els amors terrenals no es troben entre aquelles coses que s'han de deixar per seguir plenament Jesucrist, quan Ell ho demana.

Tinguem la valentia de viure públicament i constantment d'acord amb la nostra santa fe.

És deure de cada cristià portar la pau i la felicitat pels distints ambients de la terra, en una croada de fermesa i d'alegria, que remogui fins els cors mustis i podrits, i els enlairi cap a Ell.

Si talles d'arrel qualsevol indici d'enveja, i si et complaus sincerament amb els èxits dels altres, no perdràs l'alegria.

M'abordà aquell amic: «m'han dit que estàs enamorat». Vaig restar molt sorprès, i només se m'acudí preguntar-li l'origen de la notícia.

Em confessà que ho llegia en els meus ulls, que lluïen d'alegria.

Com devia ser la mirada alegre de Jesús!: la mateixa que brillava en els ulls de la seva Mare, que no pot contenir la seva alegria —Magnificat anima mea Dominum!— i la seva ànima glorifica el Senyor, des que el duu dins seu i al costat.

Oh, Mare!: que sigui la nostra, com la teva, l'alegria d'estar amb Ell i de tenir-lo.

No sigueu ànimes de via estreta, homes o dones menors d'edat, curts de vista, incapaços d'abastar el nostre horitzó sobrenatural cristià de fills de Déu. Déu i audàcia!

Audàcia no és imprudència, ni gosadia irreflexiva, ni simple atreviment.

L'audàcia és fortalesa, virtut cardinal, necessària per a la vida de l'ànima.

Et vas decidir, més per reflexió que no pas per foc i entusiasme. Per més que desitjaves tenir-lo, no hi hagué lloc per al sentiment: t'entregares, quan et vas convèncer que Déu ho volia.

I, des d'aquell instant, no has tornat a «sentir» cap dubte seriós; sí, però, una alegria tranquil·la, serena, que de vegades es desborda. Així paga Déu les audàcies de l'Amor.

He llegit un proverbi molt popular en alguns països: «el món és de Déu, però Déu el lloga als valents», i m'ha fet reflexionar. —Què esperes?

No sóc l'apòstol que hauria de ser. Sóc… el tímid.

—¿No estaràs empetitit, perquè el teu amor és curt? —Reacciona!

Els problemes que abans t'aclaparaven —et semblaven altíssimes serralades— han desaparegut completament, s'han resolt a la manera divina, com quan el Senyor manà els vents i les aigües que es calmessin.

—I pensar que encara dubtaves!

«No ajudeu tant l'Esperit Sant!», em deia un amic, en broma, però amb molta por.

—Vaig respondre: penso que «l'ajudem» poc.

Quan veig tantes covardies, tantes falses prudències…, en ells i en elles, m'abrusa el desig de preguntar-los: i doncs, ¿la fe i la confiança són per predicar-les; no per practicar-les?

Et trobes en una actitud que et sembla força estranya: per una banda, empetitit, quan mires cap a dins; i, per l'altra, segur, animat, quan mires cap amunt.

—No t'hi amoïnis: és el senyal que et vas coneixent millor i, això sí que importa!, que el vas coneixent millor a Ell.

Has vist? —Amb Ell, has pogut! ¿De què et sorprens?

—Convenç-te'n: no tens per què meravellar-te. Confiant en Déu —confiant-hi de debò!—, les coses resulten fàcils. I, a més, se sobrepassa sempre el límit d'allò que s'havia imaginat.

¿Vols viure l'audàcia santa, per aconseguir que Déu actuï a través teu? —Recorre a Maria, i Ella t'acompanyarà pel camí de la humilitat, de manera que, davant dels impossibles per a la ment humana, sàpigues respondre amb un fiat! —faci's!, que uneixi la terra al Cel.

A la teva vida hi ha dues peces que no encaixen: el cap i el sentiment.

La intel·ligència —il·luminada per la fe— et mostra clarament no sols el camí, sinó la diferència entre la manera heroica i l'estúpida de recórrer-lo. Sobretot, posa davant teu la grandesa i la bellesa divina de les empreses que la Trinitat deixa en les nostres mans.

El sentiment, en canvi, s'adhereix a tot el que menysprees, fins i tot mentre ho consideres menyspreable. Sembla com si mil menuderies estiguessin esperant qualsevol oportunitat, i tan aviat com —per cansament físic o per pèrdua de visió sobrenatural— la teva pobra voluntat s'afebleix, aquestes petiteses s'amunteguen i s'agiten en la teva imaginació, fins a formar una muntanya que t'aclapara i et descoratja: les asprors de la feina; la resistència a obeir; la manca de mitjans; les llums de bengala d'una vida regalada; petites i grans temptacions repugnants; rauxes de sensibleria; la fatiga; el gust amargant de la mediocritat espiritual… I, a vegades, també la por: por perquè saps que Déu et vol sant i no n'ets.

Deixa'm parlar-te cruament. Et sobren «motius» per girar la cara, i et falta empenta per correspondre a la gràcia que Ell et concedeix, perquè t'ha cridat a ser un altre Crist, ipse Christus! —el mateix Crist. Has oblidat l'amonestació del Senyor a l'Apòstol: «en tens prou amb la meva gràcia!», que és una confirmació que, si vols, pots.

Els qui fugen amb covardia del sofriment, tenen matèria de meditació quan veuen amb quin entusiasme unes altres ànimes abracen el dolor.

No són pocs els homes i les dones que saben patir cristianament. Seguim el seu exemple.

Que no actuïn els lleials!, volen els deslleials.

¿Que si has de mantenir-te silenciós i inactiu?… —Davant l'agressió injusta a la llei justa, no!

La santa puresa: humilitat de la carn! Senyor —li demanaves—, set badons per al meu cor. I et vaig aconsellar que li demanessis set baldons per al teu cor i, també, vuitanta anys de gravetat per a la teva joventut…

A més, vigila…, perquè més d'hora s'apaga una espurna que un incendi; fuig…, perquè aquí és una vil covardia ser «valent»; no vagis amb els ulls escampats… perquè això no indica ànim despert, sinó insídia de satanàs.

Però tota aquesta diligència humana, amb la mortificació, el cilici, la deixuplina i el dejuni, que poc valen, sense Tu, Déu meu!

Aquesta ha de ser la teva actitud davant la difamació. Primerament, perdonar: a tothom, des del primer instant i de cor. —Després, estimar: que no se t'escapi ni una falta de caritat: respon sempre amb amor!

—Tanmateix, si s'ataca la teva Mare, l'Església, defensa-la coratjosament; amb calma, però amb fermesa i amb enteresa plena de força, impedeix que taquin, o que destorbin, el camí per on han d'anar les ànimes, que volen perdonar i respondre amb caritat, quan sofreixen injúries personals.