Llistat de punts

«És temps d'esperança, i visc d'aquest tresor. No són paraules, Pare —em dius—, sinó una realitat».

Aleshores…, el món sencer, tots els valors humans que t'atrauen amb una força enorme —amistat, art, ciència, filosofia, teologia, esport, naturalesa, cultura, ànimes…—, tot això, diposita-ho en l'esperança: en l'esperança de Crist.

Vet aquí un error fonamental que has d'evitar: pensar que els costums i exigències —nobles i legítims—, del teu temps o del teu ambient, no poden ser ordenats i ajustats a la santedat de la doctrina moral de Jesucrist.

Fixa't que he precisat: els nobles i legítims. Els altres no tenen dret de ciutadania.

Moltes realitats materials, tècniques, econòmiques, socials, polítiques, culturals…, abandonades a si mateixes, o bé en mans dels qui no tenen la llum de la nostra fe, esdevenen obstacles formidables per a la vida sobrenatural: formen com un vedat, tancat i hostil a l'Església.

Tu, per cristià —investigador, literat, científic, polític, treballador…—, tens el deure de santificar aquestes realitats. Recorda que l'univers sencer —escriu l'Apòstol— gemega, com amb dolors de part, tot esperant l'alliberament dels fills de Déu.

Davant Déu, cap feina no és per si mateixa gran o petita. Tot adquireix el valor de l'Amor amb què es realitza.