Llistat de punts

Hi ha 12 punts a «Solc» la matèria dels quals és Gosadia → en l'apostolat.

Quan es treballa per estendre una empresa apostòlica, el «no» mai no és una resposta definitiva: insistiu!

Ets massa «previngut» o massa poc «sobrenatural» i, per això, et passes de llest: no t'inventis tu mateix els «entrebancs», ni vulguis saltar-te'ls tots.

—Potser el qui t'escolta serà menys «llest» o més «generós» que tu i, com que compta amb Déu, no et posarà tants peròs.

Hi ha unes maneres d'obrar tan prudencials que, en un mot, signifiquen pusil·lanimitat.

Te n'has de convèncer: quan es treballa per Déu, no hi ha dificultats que no es puguin superar, ni descoratjaments que facin abandonar la tasca, ni fracassos dignes d'aquest nom, per infructuosos que apareguin els resultats.

La teva fe és massa poc operativa: hom diria que és de beat, més que no pas d'home que lluita per ser sant.

Serenitat!, audàcia!

Desbarata amb aquestes virtuts la quinta columna dels tebis, dels espantats, dels traïdors.

Em vas assegurar que volies lluitar sense treva. I ara em véns alacaigut. Mira, fins i tot humanament, convé que no t'ho donin tot resolt, sense traves. Alguna cosa —molt!— et toca posar-hi a tu. Si no, ¿com arribaràs a «fer-te» sant?

No et llances a treballar en aquella empresa sobrenatural, perquè —així ho dius tu— tens por de no saber agradar, de fer una gestió desafortunada. —Si pensessis més en Déu, aquestes desraons desapareixerien.

A vegades considero que uns pocs enemics de Déu i de la seva Església viuen de la por d'un munt de bons, i m'omplo de vergonya.

Mentre parlàvem, afirmava que s'estimava més no sortir mai del barracot on vivia, perquè li agradava més comptar les bigues de la «seva» quadra que les estrelles del cel.

—Així són molts, incapaços de prescindir de les seves petites coses, per a aixecar els ulls al cel: ja és hora que adquireixin una visió de més alçada!

Comprenc l'alegria sobrenatural i humana d'aquell, que tenia la fortuna d'estar a l'avantguarda en la sembra divina.

«És magnífic sentir-se únic, per a remoure tota una ciutat i les seves rodalies», es repetia molt convençut.

—No esperis a comptar amb més mitjans o que en vinguin d'altres: les ànimes et necessiten avui, ara.

M'has fet somriure, perquè t'entenc molt bé, quan em deies: m'entusiasma la possibilitat d'anar a noves terres, a obrir camí, potser molt lluny… Hauria d'esbrinar si hi ha homes a la lluna.

—Demana al Senyor que t'augmenti aquest zel apostòlic.