Llistat de punts
Els qui ens hem dedicat a Déu, res no hem perdut.
Fa llàstima de comprovar de quina manera alguns entenen l'almoina: uns quants cèntims o una mica de roba vella. Sembla que no han llegit l'Evangeli.
No aneu amb miraments: ajudeu els altres a formar-se amb prou fe i fortalesa per desprendre's generosament, en vida, d'allò que necessiten.
—Als cançoners, expliqueu-los que és poc noble i poc elegant, també des del punt de vista terrenal, deixar-ho per al final, quan per força ja no poden endur-se res.
«Qui presta, no cobra; si cobra, no és tot; si tot, no és tal; si tal, enemic mortal». I doncs?… Dóna!, sense càlcul, i sempre per Déu. Així viuràs, també humanament, més a prop dels homes i faràs que hi hagi menys ingrats.
Molts se senten desgraciats, justament perquè tenen massa de tot. —Els cristians, si veritablement es comporten com a fills de Déu, passaran incomoditat, calor, fatiga, fred… Però no els faltarà mai l'alegria, perquè això —tot!— ho disposa o bé ho permet Ell, que és la font de la felicitat vertadera.
Aquell encant inconcret i plaent del món…, tan constant. Les flors del camí —t'atrauen els seus colors i aromes…—; els ocells del cel; totes les criatures…
—Pobre fill meu!: és raonable. Altrament, si no et fascinaven, ¿quin sacrifici podries oferir a Nostre Senyor?
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/surco/6004/ (09/05/2024)